Les declaracions, els comunicats, les aparicions públiques sense admissió de preguntes s’estan estenent cada cop més. A Espanya, Mariano Rajoy les va sublimar fins a extrems còmics; la pantalla de plasma de Rajoy, una tele on apareixia el president parlant i els periodistes només apuntant sense possibilitat d’interacció va centrar molts esquetxos de programes humorístics. Els directius del Barça es veu que també són especialistes en la modalitat de roda de premsa sense preguntes. ¿Els gabinets de premsa cuinen una informació, la serveixen i tothom la digereix? ¿El model de comunicació que busca una simple reproducció acrítica, sense anàlisi, sense contrapunt, acabarà triomfant? ¿Especialment en temps de crisi, de precarietat als mitjans, quan fer la feina sembla una heroïcitat, un acte de resistència?

La setmana passada l’afer Meritxell Mateu-BPA va acabar amb compareixences de la dimissionària i del president suplent del seu partit “sense admetre preguntes”, segons explicaven els mitjans.

La difusió i comunicació de tot aquest afer podria ser un element important per a la propera novel·la del sotsoficial Boix. A les novel·les, si no hi ha periodisme de preguntes hi ha filtracions, trameses d’informació interessades i ben controlades en el temps, mails que apareixen en un moment determinat, ni abans, ni després del moment desitjat.

Villaró ja deu estar treballant, al sotsoficial Boix se li gira feina, la trilogia publicada fins ara pot arribar a 50 volums com a mínim. Tot i que en realitat l’escriptor ja ho sap tot, abans que es produeixi i tot.

Així ho demostra amb La bíblia andorrana. El manteniment de la sobirania d’Andorra enmig d’Espanya, França i la Unió Europea, la sortida de la llista dels paradisos fiscals, la crisi del sistema financer i la transformació de la banca, la relació amb el Govern de Madrid, l’activitat de l’ambaixada espanyola en relació amb el cas Pujol, el secret bancari, els paradisos fiscals... Fa dies que són titulars de diari, però abans van ser els eixos fonamentals de l’argument d’una novel·la publicada el novembre del 2015, abans que sortissin a la llum temes com el de l’ambaixada per exemple.

Potser la roda de premsa, aquesta sí amb preguntes, l’ha de fer Villaró. I encara n’hi ha que diuen que les novel·les....