Periodistes atonyinats

Entre els gairebé 600 ferits que hi ha hagut a diverses localitats catalanes arran de les protestes per la sentència als polítics i líders independentistes –per alguns prova de l’absència de justícia en un Estat venjatiu i per d’altres una condemna excessivament dòcil– hi ha 58 periodistes, la majoria dels quals ferits per l’acció de la policia nacional espanyola i dels mossos d’esquadra. I és que malgrat anar perfectament identificats amb petos i braçalets taronja, on es podia llegir amb lletres ben visibles la paraula premsa, els professionals de la informació s’han queixat d’haver rebut impactes de bales de goma, agressions per part d’agents així com els efectes de gasos lacrimògens llançats més a prop de la zona on treballaven que no on hi havia els manifestants a qui es volia dissoldre.

L’atonyinament indiscriminat de periodistes, càmeres i fotoperiodistes, sovint al crit de “a mi no me grabes”, és un fet gravíssim que atempta contra un dels pilars fonamentals de l’Estat de dret i que dona la raó a aquells que posen en dubte la salut democràtica d’Espanya, tot i les diferents campanyes i vídeos, alguns realment surrealistes, per mirar de fer creure al món tot el contrari.

I és que una democràcia sense una premsa lliure i on els professionals de la comunicació no poden fer la seva feina amb absoluta llibertat no es pot qualificar de democràcia. A més, l’atonyinament de periodistes és una prova més que el problema no és si independència sí o no, sinó que el que hi ha en joc és la democràcia i el respecte als drets fonamentals, i que més enllà de dir si són nacionalistes (català o espanyol) independentistes, constitucionalistes o l’etiqueta que vulguin es demanin primer si són demòcrates.