Perles majòliques

En l’última trobada amb els lectors evocava aquella “cadernera” florida al pic de l’hivern prop de la qual va ser trobada la imatge de la reina i senyora d’estes valls. Hauria pogut treure també a col·lació aquell diligent pare de família que va anar a “posar una esperma a la Verge”, o l’autor d’una monografia que assegurava que, a causa de la guerra, “l’òrgan de Santa Maria va quedar totalment inservible”. Però no totes les perles de l’idioma amb rerefons equívoc són de tema marià; també n’hi ha amb accent musical, com ara “la violoncel·lista va tocar virtuosament l’instrument del seu mestre”, una perla que de fet no ho és, perquè no s’hi confon la gimnàstica amb la magnèsia, però que és una d’aquelles frases que es poden llegir amb maliciosa intenció, tal com la que un editor va deixar passar al pare Batllori, que començava un paràgraf amb els mots: “Car Dant...”.

Malalts de llengua: això som els qui, per una deformació professional, tendim a recollir les perles de l’idioma que trobem en la nostra lectura forense, abans d’aplicar-hi el bisturí. A les que vaig reportar el mes passat, n’hi podria afegir moltes altres, com ara “el jutge ha fet ensumar el cadàver”, la violència contra els “vedells d’institut”, un viatge a càrrec de l’“herald públic”, “les dues i escacs de la tarda”, la “comtessa electoral”, els “somnis orínics”, les “guatlles de l’ofici”,o l’evocadora frase: “Només hi podia haver sexe dins del matrimoni si era per a la perpetuació de l’espècia”(vet aquí, senyores i senyors, d’on ve el nom de clau d’espècia). I, com sempre, aquella perla sensacional que sembla inventada, però que no ho és, perquè en qüestió perlaire la realitat supera sempre la ficció: “Tota aquesta costa era infestada de pirates berberetxos”.

Però no totes les perles sucumbeixen a mans dels implacables correctors de textos; n’hi ha que les materialitzen els dimoniets de les impremtes. Un llibre meu, del 2007, “Andorra entre l’anacronisme i la modernitat”, després d’haver-lo primmiradament revisat pels quatre costats, un cop imprès va aparèixer amb una perla inesperada: una frase emblemàtica de Julià Reig que obria el volum anava signada per una tal Júlia Reig. “A Andorra, de Júlia només n’hi ha una”, devia pensar l’Idiota de Dostoievski que va perpetrar el nyap. I encara sort que no va posar Gala! Com aquella vegada que una mà misteriosa va convertir allò que en el fitxer Word era un ingeni cubà de canya de sucre en un inopinat “enginy”.

I a més de les perles de l’idioma hi ha les conceptuals. Una: “La foca viu uns quaranta anys i, en el cas de les femelles, el període de gestació és d’onze mesos”. A fe que em vaig quedar amb les ganes de saber quin era el període en el cas dels mascles!

Per acabar, mirem cap a casa: “El bar Canòlich queda abnegat per l’aigua i el fang arrossegats pel riu”, subtitulava un mitjà andorrà el 3 d’agost de 2008. Ull viu: aquí la perla és “abnegat”; “Canòlich”, amb hach, és la majòlica.