Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Ludmilla Lacueva Canut

Ludmilla Lacueva Canut

Escriptora

 

 

Personatges: Rosalia Gener (2)




Com d’altres andorranes, va arribar el moment de marxar cap a Besiers a guanyar-se la vida. La Rosalia Gener era ben joveneta i amb divuit anys va emprendre camí per anar a servir a casa d’un matrimoni ric que tenia vàries propietats. Com trobaven que el seu nom era massa llarg la van batejar Rose. La Rosalia havia seguit l’exemple de la seva germana Maria, que havia marxat a fer la verema, i veia com les noies que tornaven de França ho feien ben mudades i boniques. I per què ella no faria com les altres? No va ser fàcil. A la seva mare no li feia gaire gràcia que marxés i no parava de burxar-la perquè un home del poble li va omplir el cap de romanços amb desgràcies i males companyies. Però la Rosalia tenia molt caràcter i va marxar cap a França sense que la fessin canviar de parer tenint la seguretat d’estar prop de la germana. Sempre li deia “no em toqueu la pera! Estic més bé a França, a casa dels altres, que de mestressa d’aquí d’Andorra”.
A França, la Rosalia va poder tastar de seguida els beneficis. Tot el que guanyava era per ella, un jornal que tenia guardat en una capsa de formatge de fusta de Roquefort ben desat a l’armari. Hi treballava molt però no era tan dur com a Canillo. A Besiers, esperava el diumenge per reunir-se amb les altres andorranes i anar al ball, que era l’única distracció que tenien. Les andorranes eren tan treballadores i sèries que totes les cases volien tenir-ne una. La Rosalia va tenir bones ofertes i va marxar a treballar cap a altres cases on es guanyava encara més la vida. Però les andorranes no s’hi estaven tot l’any a Besiers. Acostumaven a passar-hi nou mesos i tornaven a Andorra cap al 14 de juliol per ajudar els pares a entrar la collita i per les bèsties. En Ventura Gener tenia les vaques i el bestiar a dins de la cort a l’hivern. Amb el bon temps havien d’anar als prats a plegar l’herba i el blat. Les mestresses de casa a l’hivern tenien tanta feina o si no més que a l’estiu. Havien d’engreixar aquells animals, preparar els àpats per als homes, i cuidar-se de la casa, rentar, cosir i netejar. De tornada de Besiers ajudaven a collir les patates fins a l’octubre. Després se’n tornaven cap a França. A l’inici marxaven amb el bus de l’Huguet de Sant Julià fins a la Tour de Carol i allà agafaven el tren fins a Perpinyà i d’allà cap a Besiers. Més endavant agafaven el taxi del Grau o de l’Enric Bons. 
La Rosalia estava orgullosa de veure que d’altres famílies pobres de Canillo, que també volien marxar cap a França, venien a casa a demanar que els deixés francs o algun altre veí que li’n demanava per comprar un porc. Ella es feia un plaer de dir-li a la seva mare que havia estat molt positiu marxar a França per poder ajudar la família i els veïns. 
La Rosalia ja fa anys que va marxar, però el seu esperit i tenacitat perduren per fer-nos recordar que no hem d’oblidar aquells joves andorrans que marxaven del país per necessitat. Alguns, ja no van tornar més.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic