Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Ludmilla Lacueva Canut

Ludmilla Lacueva Canut

Escriptora

 

 

Personatges: Ursula Simpson




Quan passejo per Engordany, no puc evitar pensar en l’Úrsula Joan Keir Simpson. El seu xalet, franquejat per dos immobles de pisos ens recorda l’Andorra d’abans i com va arribar al nostre país.

L’Úrsula va néixer a Xangai el 1930. El pare, Stanley, era un enginyer que va treballar per la Shell a diversos països. El 1937, la invasió dels japonesos va sorprendre la família en terres xineses i van haver de fugir cap al Caire. En aquests paratges, l’Úrsula va començar a desenvolupar un món de fantasia i aventures que anys més tard descriuria a The sun behind me, que relata la seva adolescència a Egipte durant la Segona Guerra Mundial. L’èxit literari li va arribar amb el seu llibre The vintage fruit, dels seus estius familiars a França a la regió del Beaujolais. Un llibre que per cert va ser portat a la gran pantalla el 1956 amb un repartiment de luxe: Michèle Morgan, Pier Angeli i Mel Ferrer.

L’escriptora i guionista de l’Associated British Pictures va arribar el 1957 a Andorra a la recerca d’un clima que millorés els problemes de bronquitis del seu pare. Era una dona generosa que duia sempre el cabell recollit i els llavis pintats de vermell. Recordo especialment el seu somriure permanent, la seva alegria i el seu deliciós accent quan parlava el català. T’acollia a casa seva i els joves esperàvem amb delit que organitzés un dels seus parties on teníem l’ocasió de divertir-nos amb la seva filla Keiran Meritxell i altres nens anglòfons. Amb els anys, l’Úrsula va deixar de publicar però durant les seves classes d’anglès, la gramàtica desapareixia per donar pas a l’explicació d’històries i aventures que et feien viatjar a països llunyans com la Xina i et feia descobrir autors i llibres que li tenien el cor robat.

Va morir a Edimburg el 2007, però les seves cendres reposen en pau al magnífic paisatge de Pal. La visió d’aquella Andorra desapareguda queda reflectida en el seu escrit Postscriptum Nostàlgia. “Les Escaldes i Engordany eren aleshores dos indrets separats i no un de sol, lluny d’Andorra la Vella, que es veia a distància, sobre la muntanya. Pel mig només hi havia camps de narcisos silvestres i un riu, saltant i retorcent-se com una truita salmonada, amb petites illes de salzes i de bedolls platejats, rondant tan alegrement mentre baixaven la vall ampla. A Cal Panxut penjaven les plantes de tabac per assecar-les. Més avall, pasturaven les ovelles (...).”

“Diumenge agafava la cuixa de xai i la portava al forner del carrer d’Engordany per fer-la. Ens posàvem tots fent cua amb la carn amb el dinar del diumenge, cadascun amb una bandereta de paper amb els nostres noms per evitar confusions. Quin gust aquella carn! Al meu cap encara queda l’aroma de les grandalles i la remor del riu; en realitat, només hi ha silenci o el soroll del trànsit, perquè Caldea em separa del riu, que ara corre castament entre austeres parets de ciments i el perfum de les flors és ara fum dels cotxes”.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte