Avui em posaré repel·lentet, però una de les coses que més trobo a faltar de la meva vida anterior, quan vivia al món literàriament civilitzat, és una bona llibreria a una distància raonable de casa. No estic parlant de La Central ni de Laie, de veritat, això ja seria el paradís i no hi crec, jo, en el paradís. En faria prou amb una 22, un Drac, una Gómez, per dir-ne tres de províncies que havia freqüentat quan era feliç i no ho sabia. I què hi hauríem d’entendre, per una llibreria de mínims? Pla, Salvadó, Perucho i Roig, dit així, a l’atzar. Ho dic perquè el cap de setmana em va donar per desfilar per les nostres llibreries de capçalera amb un senzill test: tindrien per ventura un exemplar de El quadern gris? Per posar-los les coses fàcils: qualsevol llibre, el que fos, de Montserrat Roig, de qui tenia per algun motiu insondable ganes de llegir El temps de les cireres? De Perucho, l’escriptor que m’hauria agradat ser? I d’Albert Salvadó, el més prolífic i el més venut dels nostres novel·listes? El resultat va ser desolador: tan sols La Llibreria i Idees tenien un exemplar disponible de l’obra magna de Pla. Perucho –“Voldrà dir Peruga, oi?”– és avui un marcià en terra andosina. Salvadó només sobreviu a La Llibreria (L’anell d’Àtila, Jaume I) i a La Trenca (Obre els ulls i desperta, Una vida en joc), i amb la Roig vaig tenir una mica més de sort: en quedaven exemplars de L’òpera quotidiana (La Trenca), L’hora violeta (FNAC) i Els catalans als camps nazis (La Llibreria), però no de El temps de les cireres, ves per on. Sonarà exagerat, potser pedant, però no poder comprar un sol llibre de Perucho, ni tan sols Les aventures del cavaller Kosmas, em va omplir d’una rara malenconia.
