Pàgina blanca, s’apropa el compromís d’entregar un article i quan falten dos dies no tinc inspiració, o potser els temes que em preocupen són tan nombrosos que no sé per on començar.
Si faig una mirada enrere m’adono que he escrit centenars d’articles en gairebé tots els mitjans de comunicació que han existit a Andorra. Algun dia potser hi hauré de posar ordre, “remenar papers”, com dic jo.
D'ençà que tenia poc més de vint anys m’ha preocupat la deriva d’Andorra. Ja han passat cinquanta anys i noto que aquelles ja llunyanes preocupacions no solament no han desaparegut, sinó que s’han agreujat.
En gairebé qualsevol lloc de la geografia andorrana, mirem on mirem veiem grues, símbol d’una construcció descontrolada que malmet aquest meravellós país.
Recordo que fa anys vaig titular un dels meus articles Grualàndia. Ja el retrobaré.
Quan veig zones d’Andorra desforestades per ubicar-hi urbanitzacions més grans que els pobles del voltant maleeixo els mandataris que ho han permès. Quin amor tenen pel país?
Quan, passejant pels carrers principals, i no tan principals, dono un cop d’ull als anuncis de les agències immobiliàries que trobem a cada dos passos, em costa creure els preus de l’habitatge a Andorra, sigui de lloguer o de venda. Uns preus que, òbviament no s’adrecen a la majoria de la població andorrana, gent que treballa i viu al país, però a qui, cada cop, li costa més arribar a final de mes. Com hem pogut arribar a aquests extrems? Quina falta de lideratge o de consideració per part dels nostres governants, manifestament sotmesos als poders fàctics que marquen la tendència.
La falta d’harmonia en l’edificació malmet, o fins i tot ha destruït una imatge que hauria distingit Andorra com a país de muntanya únic i envejable.
Aquesta sobrepoblació també afecta la xarxa viària. Pràcticament qualsevol punt quilomètric pot patir retencions que converteixen un desplaçament curt en un temps innecessàriament llarg amb conseqüències mediambientals prejudicials per a la salut, o quan l’accident quasi quotidià agreuja la situació.
Però no! Això no s’atura, en volem més i més!
“Remenant vells papers” ja havia mencionat la gentrificació d’Andorra, aquest canvi de societat que impulsa residents establerts i treballant a Andorra, fins i tot andorrans, a marxar d’un país que ja no és ben bé el seu, per obrir la porta a una casta de nous residents que venen a utilitzar Andorra com a guardiola i pagar els impostos els més baixos possibles. Insolidaris amb els seus propis països, però força ostentosos aquí.
Si per a ells aquesta Andorra és un paradís, tanmateix, s’ha convertit en un infern per a molts dels que depenen d’un sou, sovint insuficient, per poder disposar d’un habitatge digne tal com ho mana la nostra Constitució (article 33). Vet aquí un doble menyspreu, envers la ciutadania i envers la Constitució.
Dit això, convido de passada la població andorrana, residents inclosos, a llegir la Constitució, sí, sí, aquella que alguns decorativament pengen al despatx, però que ja gairebé ningú llegeix. Doncs llegiu-la, i fixeu-vos particularment en els articles 31, 32, 33 i 34, i valoreu si els nostres governants fan la feina.
Segurament ha arribat l’hora de la reflexió per part de la ciutadania i sospesar si hem de permetre que aquest deliri continuï malmetent Andorra des d’un punt de vista social, econòmic, mediambiental i cultural. Peten totes les costures!
A poc a poc s’apropen nous comicis, i el bla, bla, bla polític acompanyat d’algun al·licient financer començarà a preparar el terreny per perpetuar, fins i tot accentuar, la tendència actual. Depèn de la ciutadania saber destriar el gra de la palla i en lloc d’escoltar cants de sirena haurem de valorar si les accions dutes a terme fins al dia d’avui auguren un futur feliç per a Andorra.