Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Meritxell Mateu

Meritxell Mateu

Historiadora

 

 

Petita història del nostre passat recent




Estem festejant amb il·lusió els 30 anys de la nostra Constitució. I jo recordava que fa poc menys de 28 anys que la Santa Seu reconeixia el Principat d’Andorra com un Estat de dret internacional. Fou el 16 de juny del 1995. O sigui, més de dos anys després que Andorra votés per referèndum la Constitució o que ingressés a l’ONU.

La Santa Seu va estar més de dos anys rumiant-hi. Més de dos anys per a decidir com reconeixia el nostre Coprincipat, on un dels caps d’Estat era, per la història i perquè així ho havien refrendat els i les andorrans, un eclesiàstic. A les acaballes del segle XX l’Església havia de reconèixer que, a més del Papa, una altra figura religiosa, en aquest cas el bisbe d’una diòcesi espanyola, era també un cap d’Estat indivís amb una altra figura institucional laica.

Aquest binomi costava d’encaixar. Però finalment, el 6 de març del 1996, la Santa Seu va designar a Andorra en tant que Nunci apostòlic Lajos Kada, que ja era el nunci apostòlic a Espanya. I de seguida tot es va posar en marxa per segellar unes relacions diplomàtiques tan necessàries com atípiques entre la Santa Seu i el Principat d’Andorra. La diplomàcia vaticana va haver d’acceptar una altra cunya fent un exercici de modernitat. Així, el març del 1996, fa poc més de 27 anys, Lajos Kada presentava les credencials al Copríncep episcopal, Joan Martí Alanís, a la Seu d’Urgell. I és que nunci apostòlic a Espanya se sotmetia a un bisbe d’una diòcesi del Pirineu. Uns dies més tard, els serveis del copríncep francès d’aleshores, Jacques Chirac, el van citar a París a presentar les credencials a l’altre copríncep. Fou el 4 d’abril del 1996. Un Dijous Sant. Hi ha dates que no s’obliden. 

Tot era nou. S’havia d’improvisar en un món on les regles estaven totes inventades. Els serveis del Copríncep francès no acabaven de tenir clar com actuar amb Andorra a París ni amb el rol institucional del copríncep francès al Palau de l’Elisi. Així que les primeres presentacions de credencials d’ambaixadors acreditats al nostre Principat al Palau de l’Elisi no van ser del tot encertades. Amb el copríncep francès absent. Així, aquell Dijous Sant, el ministre d’Afers Exteriors d’Andorra, Manuel Mas, i una servidora, joveneta ambaixadora d’Andorra a Franca, vam acompanyar el nunci apostòlic, Lajos Kada, al palau de l’Elisi. Allà, ens va rebre  el representant personal del copríncep francès, Pierre de Bousquet de Florian, i ens vam endinsar per un didal de passadissos estrets fins a arribar al despatx de Bertrand Landrieu, que en aquell moment era el cap de gabinet del president Jacques Chirac. I és clar, el copríncep francès no hi era.

El nunci no va poder dissimular la decepció. Enuig. Ell, l’enviat del Papa es trobava enfront d’una persona desconeguda. Un personatge que, si bé era una persona propera al ppresident de la República Francesa, no deixava de ser una figura sense cap legitimació dins de l’ordenament institucional andorrà. I Lajos Kada s’ho va prendre malament, tot i que Bertrand Landrieu s’esmerçava a explicar que ell només era un missatger en absència del copríncep i assegurava que Jacques Chirac estaria informat de tot.

Però res no hi va fer. Lajos Kada estava molt decebut. I més enllà de la frustració personal, el nunci remarcava que amb aquest cerimonial atípic es malmetia la imatge institucional internacional del Principat d’Andorra. Argumentava, i amb això el Govern d’Andorra li donava tota la raó, que ja era complicat explicar als diplomàtics que s’acreditaven al Principat d’Andorra que havien de presentar les credencials en dos llocs diferents, perquè arribant a París els rebés el cap de gabinet del president de la República francesa!

L’incident no va quedar aquí. Lajos Kada es va queixar. Un rum-rum diplomàtic que el copríncep episcopal, Martí Alanís, va recollir molt intel·ligentment, per acordar amb el copríncep francès el setembre del 1997, aprofitant la visita de Jacques Chirac a Andorra, que tant a París com a la Seu d’Urgell, fos el copríncep en persona qui rebés les credencials dels diplomàtics acreditats al nostre país.

I així va ser i és des de fa 26 anys.

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte