Petites lectures d’inusual lleugeresa

Aquest és un dels meus inicis de novel·la preferits: “Siempre me siento atraído por los lugares en donde he vivido, por las casas y los barrios. Por ejemplo, hay un edificio de roja piedra arenisca en la zona de las Setenta Este donde, durante los primeros años de la guerra, tuve mi primer apartamento neoyorkino”.
Potser així, tot aïllat de la resta del text, no sembla res de l’altre món. De fet, si ara m’encarreguessin llegir-ho sense cap referència prèvia “primer” de tot assenyalaria amb el meu llapis vermell la reincidència inadequada de les paraules “primer/primeros” en una mateixa frase que a més a més pertany al paràgraf d’apertura.
Però, com que es tracta de Desayuno con diamantes, de Truman Capote, i mantinc amb aquesta obra un idil·li de vint anys exactes sense esquerdes, no puc sinó estimar-la sense reserves. A canvi, i amb el pretext de la menció intencionada, em permetré de parlar sobre la meva afició per col·leccionar petites –només pel que respecta al nombre de pàgines– joies de la literatura, com aquesta, que mai em cansaré de recomanar.
Potser perquè amb aquesta novel·la curta de Capote, que arriba justet al centenar de pàgines, vaig entendre que una obra gran no necessàriament és una gran obra. O que, com va dir encertadament Antoine de Saint-Exupéry (mestre de la concisió al·legòrica amb El Petit Príncep), “la perfecció no s’aconsegueix quan no hi ha res més a afegir, sinó quan no hi ha res més a treure”. Aquests llibres curts adreçats tant a lectors i no lectors habituals pertanyen, com explica l’Álex Susanna a Libro de los márgenes, “a una categoria especial d’obres que tenen el do d’arribar amb un gran poder de seducció a un públic més ampli i divers, són obres summament agraïdes que tenen una forma i un argument que semblen discórrer davant el lector amb un grau inusual de lleugeresa (aquella gravetat sense pes a què apel·la Italo) i transparència, que no és incompatible amb la profunditat, com passa amb alguns gorgs torrents d’alta muntanya”.
Arriba setembre i el temps dels llibres lleugers d’estiu toca a retirada per fer lloc a la rentrée editorial de tardor, que ens proposa un munt de lectures engrescadores. Però si ets de les persones que necessita certa aclimatació o escalfament per arribar en condicions a les lectures més exigents, aquí va una selecció de deu microtítols –alguns també de la preferència de Susanna– per rebre amb ganes la temporada editorial: Charing Cross Road, de Helene Hanff; Adreça desconeguda, de Kathrine Kressann Taylor; Pedra de tartera, de Maria Barbal; Helena o el mar del verano, de Julián Ayesta; Musclos per sopar, de Birgit Vanderbeke; De visita, de Maeve Brennan; La tomba de les llumenetes, d’Akiyuki Nosaka; La verdadera, de Saul Bellow; Córrer, de Jean Echenoz, i Sombras en la hierba, d’Isak Dinesen.