Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Meritxell Mateu

Meritxell Mateu

Historiadora

 

 

Petites lluites quotidianes




L’escriptora i filòsofa Simone de Beauvoir afirmava a El segon sexe (1949): “No es tracta simplement que les dones prenguem el poder de les mans dels  homes, ja que aquest gest no canviaria res al món. Es tracta precisament de destruir aquesta noció de poder.” I és cert, perquè pensem en clau de gènere molt més que en clau humana. Cadascú o cadascuna romanem ancorats o ancorades  en les nostres creences, els nostres raonaments o els nostres postulats. Rarament sortim de la nostra àrea de confort. I el poder és una noció que fa perdre la perspectiva. En el poder les persones s’escolten a si mateixes o bé escolten allò que volen sentir. I els grups socials que envolten i que esperonen el poder fan tot el possible per dir i raonar de manera que siguin escoltats i tenir visibilitat prop dels cercles de poder. Siguin quins siguin. Ja siguin del sector públic (Govern, Administració, Justícia) o del privat. És així, i qui afirmi el contrari s’equivoca o s’enganya. Però és que si a més a més hi afegim la percepció de gènere l’abisme amb la ciutadania és encara més gran i palpable.
Fa 72 anys Simone de Beauvoir feia un diagnòstic implacable i malgrat les lluites i els passets assolits per les dones durant el segle XX i fins avui els sostres de vidre són més presents i vius que mai. I penso que això és degut potser al fet que no vam fer prou cas al missatge de Beauvoir. Ja que el que les dones fem és prendre el poder de les mans dels homes i posar-nos al seu lloc. I ella ja ens va advertir que això “no canviaria res al món”. I els homes el que no volen perdre és el control!
Gràcies al poder que els homes s’han atorgat durant segles i que tenim marcat en l’ADN de les nostres societats, controlen el relat de la història (això també ho va denunciar Beauvoir), de l’economia, de la Justícia, de la política, de la societat, de les relacions internacionals, entre altres. I quan deixen una mica d’espai del seu poder a les dones, ho fan dosificant-ho i calculant que això no els faci ombra o els pugui perjudicar.
A tall d’exemple, les dones al Principat d’Andorra, després d’una llarga lluita pels seus drets, van votar per primer cop el desembre del 1971 però no van poder ser elegibles fins al 1973, i la primera dona elegida, la María Teresa Armengol, no va entrar al Consell General fins al 1986. No ens enganyem, als ulls de la història és tot just fa quatre dies!
Però malauradament, a més les dones que han ocupat o que ocupen actualment càrrecs de responsabilitat o estan als cercles de poder no fan o no han fet res més que seguir els manaments de poder dictats pels homes. És així de trist i cruent. I m’hi incloc en etapes anteriors de la meva vida. No hem sabut interpretar prou les paraules de Beauvoir. 
L’altre dia escoltant a la Ser Andorra, a Amb veu de dona, María Teresa Segalàs afirmar que era una vergonya que el 2021 encara havíem de parlar d’igualtat i que l’entristia pensar que el que havien assolit amb el vot de la dona havia servit de ben poc, em va fer pensar.
En ple segle XXI la vulnerabilitat de gènere segueix sent una realitat. I dia rere dia les notícies d’atacs i d’assassinats de gènere, de violacions, de maltractaments omplen les notícies, colpint la nostra societat per a no saber-nos protegir de tanta violència gratuïta. I per no haver sabut canviar. Canviar de debò i fer un pas endavant diferent.
Darrerament, les violacions i les violències viscudes en silenci per les dones joves atletes arreu del món comencen a sortir a la llum. Les veus s’alcen a poc a poc. Vam conèixer el calvari de maltractaments de fa 30 anys de la gimnasta Nadia Comaneci, que havia estat una ídol per a molts de nosaltres, vam descobrir les atletes nord-americanes víctimes del metge de la selecció, i darrerament seguim de molt a prop el cas de la tenista xinesa Peng Chuan, desapareguda des que va denunciar, el 2 de novembre del 2021, les violacions rebudes per part d’un ex-viceprimer ministre xinès.
Però no podem oblidar els atacs i les desqualificacions que la societat, que com he dit està adoctrinada per l’ADN patriarcal que tenim totes i tots, destina avui en dia a les dones que ocupen llocs rellevants als quals, segons alguns homes, no els estan destinats.
No sé cap on hem de lluitar per igualar drets i fets, per la qual cosa em cenyeixo humilment al postulat de Beauvoir. La qüestió no és prendre el poder de les mans dels homes, sinó el que s’ha d’esborrar és aquesta noció de poder.
Tenim encara molt camí per recórrer.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic