Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de TDiaztorrent

Txema Díaz-Torrent

Professor

 

 

Petiteta




Confesso que fins no fa gaire ignorava per complet l’existència de les Huvudroll, les –sembla ser– celebèrrimes mandonguilles d’Ikea, que són notícia després que l’empresa n’hagi desvelat la recepta. Fa molt que el meu interès per la cultura nòrdica té més a veure amb la mitologia, sobretot a partir de la lectura dels còmics Marvel de Thor. I, és clar, amb les peripècies dels protagonistes dels films de Color Climax, llegendària productora danesa de cinema, ehem, per a adults.
Així mateix, i no hi he pogut fer res, duc a l’ADN l’empremta inesborrable d’ABBA, per a alguns el millor grup de pop de la història, i que per a mi no és sinó el resultat d’una conspiració vikinga per engendrar l’arma de destrucció massiva definitiva, més mortífera que les famoses boletes de carn en salsa o els noms dels mobles per a la república independent de chez toi. Quan donava la impressió, passades dècades de la seva dissolució, que no tornaríem a sentir-ne a parlar, els antics membres del quartet va i es posen a enregistrar noves cançons i a donar concerts en la forma d’avatars hologràfics. Les projeccions tenen la virtut d’estalviar als models originals la vergonya d’arrossegar-se pels escenaris en cadira de rodes i traginant tot l’equipament de respiració assistida. No tinc ni punyetera idea de –ni m’interessen els últims atemptats sonors que han perpetrat– perquè porto segles escoltant i repetint les tornades de les composicions de la banda i, encara pitjor, els títols. Ja em direu si no haurien pogut capbussar-se una mica en l’onomàstica hispànica i triar quelcom més llustrós que Fernando; posats a fer el cutre, per què no decantar-se per Robustiano? I què me’n dieu, de Waterloo? Si de batalles mítiques es tractava, no vesteix més, que sais je, Mordor (El senyor dels anells feia temps que estava publicada), en honor a la confrontació final de la trilogia de Tolkien? On va a parar. O, ai, Mamma mia, que per postres va donar lloc al musical que duu tants anys arruïnant-nos la vida que bé podria dir-se La mamma que us va parir, putos ABBA.
Del conjunt de la discografia, però, la que odio amb totes les meves forces és Chiquitita. Petiteta, té pebrots. No hi havia una opció que sonés menys nyi nyi nyi? Era realment necessari, el diminutiu? En la més tendra infantesa, mentre sentia les notes de la melodia lacerant-me el teixit cerebral com si fossin espases pirates nòrdiques, vaig desenvolupar una tècnica per resistir el dolor. Primer, em visualitzava a mi mateix dins la pell del Déu del Tro brandant Mjolnir, el seu martell. Seguidament, m’apropava a una chiquitita cuqueta i menudeta de trenes llargues i rosses i ulls blaus i li encastava el mall al caparronet.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic