Petons la mar de transgressors
S’han posat de moda des de fa unes setmanes els murals amb els rostres de dues persones suposadament enemigues o amb idees oposades que es fan un petó. I no un petó a la galta o al front, sinó als llavis. I aquesta moda ha arribat fins als racons més recòndits. Ahir, sense anar més lluny, en vaig veure un de passada en un petit poblet del Pallars Sobirà. El cas és que em va fer pensar a qui besaria jo si hagués de triar rival, i sincerament no sabria què dir, potser perquè estic xapada a l’antiga i per a mi besar als llavis és signe d’una comunió estreta amb la persona estimada i només li’n faria a aquesta persona i no a 30 més. Sí que potser faria servir el petó a la galta per reconciliar-me amb algú, com a gest de bona voluntat, perquè ens entenguem. Ja sé que soc del segle passat i mai millor dit, però què voleu que us digui. El cas és que no sé si a Andorra hi ha cap mural d’aquests, però ens podríem imaginar la Marsol besant la Carmona amb les actes de les juntes de govern fent de coixí? O bé la Gili besant el Majoral amb el Madriu de fons? I per què no pensar en un esclatant petonàs entre Mortés i Dolsa amb el futur laboratori de Grifols a l’horitzó? O bé entre Espot i López… Gallardo i Pallarés… Inimaginables? Sacrílegs? Per inversemblants o per transgressors? O per tot plegat? Bé, no em feu gaire cas, que les vacances m’han pujat al cap i ja desvariejo. Però a Andorra dubto que veiem representacions com aquestes. Ara, que si un STOP va ser per unes hores un SOPT a l’entrada de l’estació de busos, coses més extraordinàries veurem, i si no temps al temps.