El pic de Carroi és una muntanya majestuosa, com un far que es pot veure des de tot Andorra, i això la fa emblemàtica.  És majestuosa amb les seves tarteres que cauen a la vall d’Andorra la Vella. En un altre cantó de la muntanya tenim Enclar, amb la reserva de caça, hi he anat només un cop, fins més amunt del castell de Sant Vicenç. Ho vaig trobar salvatge, un lloc on la natura és sobirana.
L’altre vessant dona als cortals de Sispony. Aquest cantó m’és familiar, sí que conec bé els cortals. Hi he passat moltes estones buscant i collint bolets al bosc que hi ha tot seguint la pista que duu al cim coronat per la característica antena que fa part des de fa molts anys del paisatge de Carroi, bosc a l’obaga on es fan rossinyols, us revelo un secret de boletaire!
També he passejat al bosc i als Cortals de Sispony durant llargues estones gossos amb una amiga. He tingut la sort de veure cabirols de molt a prop, gràcies a aquest parell de gosses que marxaven a empaitar-los, passaven pel nostre costat, elles al darrere i els cabirols al davant, preciosos, amb les seves potes primes, lleugeres, saltant, corrent... Quin espectacle! Amb la meva amiga callàvem quan sentíem els crits a prop i ens quedàvem quietes, en silenci, sense alè quan teníem els cabirols just davant nostre...
Bosc, ple de vida, amb els teus pins, beços, molsa, rossinyols, cabirols, corbs, formigues, quan hi penso, et sento, retrobo les teves olors de molsa, de fulles molles de tardor, sento els crits dels corbs, de les gosses i m’envaeix l’emoció.
Desconec la part alta de la muntanya, on hi ha nius de trencalòs, d’àliga daurada, on viuen isards, galls de bosc...
He vist fa poc uns vídeos preciosos de la riquesa animal que hi ha en aquesta zona.
I ara aquest projecte de telefèric al pic amb la idea de connectar-lo amb l’estació d’esquí de Pal, malmetrà –per no dir que destruirà– tot aquest entorn vital de la muntanya i de la vall dels Cortals, que ja ara a l’entrada hi ha unes construccions d’uns immobles exageradament grans.
Per què no decidim preservar aquesta muntanya tal com és ara? Gaudim-la a peu o amb esquís de rando, raquetes a l’hivern, d’una manera respectuosa, gaudint del que ens ofereix a cada estació.
Per què no continuem impulsant en aquesta vall l’agricultura, la ramaderia, un turisme rural, un turisme regulat que pogués gaudir de la riquesa natural que ens ofereix el lloc?
Andorra no pot crear de manera contínua atractius de cara al turisme perquè  ens queden poques valls com aquesta, amb tradició agrícola ramadera i amb una riquesa natural incomparable, ens queden poques muntanyes, al costat de les poblacions, que no siguin explotades turísticament. Penso que ha arribat el moment de repensar el turisme, darrerament escolto molt sovint les paraules: “sostenible”, “Reserva de la Biosfera”, donem-los-hi el seu significat autèntic.
El turisme pot créixer de manera indefinida?  Són 8 milions de turistes que ens visiten l’any, els podem acollir de manera sostenible –per reprendre la paraula de moda–? Sincerament,  penso que els nostres recursos naturals tenen límits i darrerament ja hem vist imatges de massificació turística que ens mostren que aquest no és el camí. Així que reitero: cal un atractiu més? Com aquest telefèric al pic de Carroi? Pensem que no.
Aquest projecte és un punt d’inflexió, és un ja n’hi ha prou de fer de les nostres muntanyes un parc temàtic, perquè sí, la muntanya és de tots, fins i tot dels que encara no hi són i estan per venir!
#salvemcarroi.