Juntament amb Paula Estany, el jove matrimoni format per Ermengol Sangrà i Antònia Font, va continuar portant el negoci amb un nou nom: Hotel-Balneari Muntanya. L’Antònia, una dona emprenedora i senzilla, feia de cuinera i el seu marit portava la gestió. Sempre havia estat un hotel familiar amb un tracte molt proper amb la clientela, majoritàriament catalana, amb qui fins i tot establien lligams d’amistat, ja que solien fer estades de quinze dies, tres setmanes o més.

L’Antònia tenia molta traça i confeccionava rams amb flors que collia al seu jardí i que causaven l’admiració dels clients. Les seves filles havien heretat aquesta passió i quan se celebrava un casament, bateig o un altre esdeveniment, elles mateixes elaboraven, amb bon gust, la decoració floral de la sala i de les taules.

Durant molts anys l’orquestra Meravella s’havia hostatjat a l’hotel i l’últim dia de la festa major feien un ressopó. El 1926 els músics de la festa major pagaven 22,40 pessetes diàries. També era costum que, aquells dies, els fills Sangrà convidessin els seus amics a prendre alguna cosa.

A l’hotel hi havia un menjador de primera classe i un de segona. El menjador de primera es trobava on hi ha, actualment, el saló gran i es reservava per als clients; al de segona –on ara hi ha el bar– hi menjava la gent del país o els que volien pagar menys diners. Una de les adquisicions que més il·lusió els va fer, va ser la d’un frigorífic, l’any 1937, de la marca Westinghouse que van anar a comprar a Tolosa del Llenguadoc.

La gent del poble venia a comprar la llet a l’hotel i la Paula Estany era qui cobrava. No la repartien a les cases, s’havia de venir a buscar; amb aquesta llet també feien saborosos formatges per a l’hotel.

L’Hotel Balneari Muntanya va viure una gran transformació cap a l’any 1943. La noció de confort d’un hotel termal consistia a tenir aigua calenta i llits amb matalassos de llana ben batuda. Els llits eren de ferro i de fusta i hi havia un medalló al cap del llit amb la imatge del Sacre Cor o la Mare de Déu.

Mentre creixien, els fills de l’Antònia i de l’Ermengol ajudaven en les nombroses tasques de l’hotel. La Mercè, l’Antonieta i la Benvinguda van treballar sobretot a l’hotel i l’Estanislau compaginava l’hoteleria amb altres negocis, a més de dedicar-se a la política, ocupant nombrosos càrrecs polítics d’alt nivell i prestigi (síndic general, conseller general, conseller de Comú...). També era usual que acompanyés turistes a fer excursions.

El 1973, l’Antònia i els seus fills van decidir llogar l’hotel a uns parents i no va ser fins al 1997 que la família va tornar a regentar-lo. Van continuar la tradició i portaven, alhora l’Aparthotel-Residència Cosmos i l’Hotel Muntanya. Anys més tard van renovar també l’Hotel Carlemany.

Tot i estar tancat, l’Hotel Muntanya conserva l’atmosfera d’abans, al menjador, al saló i a les habitacions, amb l’arquitectura pròpia de la seva època.