Jaume Brugat era fill de Figueres i va ser cap de premsa a la Generalitat de Catalunya. En acabar la Guerra Civil Espanyola va haver de refugiar-se a França i finalment va establir-se al Pas de la Casa. Era un home curiós, intel·ligent i culte. Sempre estava disposat a donar un cop de mà, junt amb la seva esposa Anita i la filla Núria a l’hotel des Cimes. Els caps de setmana, durant els mesos d’hivern, arribaven grups de joves que venien a esquiar quan encara no existia cap telesquí. Hi havia una colla de Tolosa l’Escagarol que pujava divendres a la nit i arribava cap a les dues del matí. Els qui no tenien cambra ho feien en sacs de dormir al menjador a la bonne franquette. Tothom s’instal·lava com podia i estaven contents. Al matí, se’ls preparava un bon esmorzar i se n’anaven a esquiar pujant a peu la muntanya i, el diumenge a la tarda, marxaven esquiant fins a l’Hospitalet. 

En aquests dies d’hivern i de temperatures gèlides, no hi ha moment en què no estiguem atents a la meteorologia. No cal dir que les noves tecnologies ens ho permeten, ja que podem fer una passejada per les xarxes socials per veure les nombroses fotografies i filmacions que ens mantenen al corrent, en temps real, de les nevades o baixades de temperatura. Però com s’ho feien al segle passat per tenir informació de primera mà? El misteri ens el resol ràpidament el diari francès Midi Libre, que ens explica que a l’hivern la Radio des Vallées compta amb informació de primera mà sobre la meteorologia al Pas de la Casa gràcies a un informador excepcional: Jaume Brugat. Ens endinsem en els anys seixanta i, segons ens conta, quan queien les primeres volves de neu, sortia del seu acollidor hotel des Cimes i donava un cop d’ull expert als aparells meteorològics instal·lats a les parets de l’hotel. Tot seguit trucava als estudis de La Radio des Vallées perquè es pogués informar sobre la situació del temps i estat de les carreteres a la frontera franco-andorrana per als que havien de viatjar. Dia rere dia ho feia des del número de telèfon 7 de l’establiment que havia instal·lat el 1957. Aquest ritual començava a les sis del matí i els seus comunicats radiofònics eren molt apreciats pels transportistes que anaven a França a buscar mercaderies o a carregar gasolina. 
Val a dir que la popularització de l’esquí ha aportat a Andorra la modernització i la construcció d’uns dominis esquiables envejables. Abans d’això tenim un Pas de la Casa on no ha estat mai fàcil viure, però on les famílies formaven una pinya i s’ajudaven entre elles. Hi havia molta solidaritat en aquests paratges desoladors i feréstecs on cada matí tothom se saludava per saber si havien passat bé la nit i, així, poder afrontar un nou dia conjuntament. Tots treballaven dur per sortir-se’n i no sabien què els reservava el dia següent i si podrien menjar calent, i això els donava una força interior molt gran.