Pere Calvet Boronat de Cal Flora d’Andorra la Vella es dedicava a la pagesia quan va decidir construir un hotel modern en uns horts de la seva propietat.

Abans que s’acabés ja tenia emparaulat l’arrendament de l’Hotel Pirinenc a Francisco Pérez, que va obrir les portes el 1940 i en va canviar el nom, davant l’afluència de turistes francesos, pel de Pyrénées –més tard crearia els grans magatzems que porten el mateix nom. L’hotel comptava 36 habitacions –amb lavabo i bidet!– repartides en tres pisos i cada pis tenia una sala de bany completa. L’esposa d’en Francisco era molt bona cuinera i l’establiment va tenir ràpidament bona fama. El 1941 un cafè costava 1 pesseta; un conyac, 2; i un dinar, 12. Per menjar, dormir i esmorzar es pagaven 19 pessetes.

El 1954, en Pere i la seva esposa Rosa Dolsa de Cal Pa i Aigua d’Andorra la Vella van agafar les regnes de l’hotel. La seva filla Conxita, quan sortia de col·legi, ajudava a la cuina on es delitava amb les postres i rebosteria que elaborava la seva mare i el fill, també comptaven amb l’ajuda del fill, en Pere. A l’estiu es treballava molt i feien dos o tres torns al menjador. Abans de començar, ja es preparaven una desena de paelles sense saber quants clients tindrien.

Van continuar tenint clientela francesa –alguns ja havien vingut en el temps de la família Pérez– que venia a passar quinze dies. Després, va venir l’auge dels espanyols que compraven nylon, Arcopal i Duralex. La família recordava que l’entrada de l’hotel semblava un magatzem per la quantitat de paquets dels clients. Fins i tot es veia com arribaven a l’hotel dones primes que, en marxar cap a casa, havien esdevingut enormes, ja que s’havien embolcallat amb mitges, roba i vestits.

Com la majoria dels hotelers, en Pere anava a buscar treballadors temporers a Barcelona i aprofitava el viatge per comprar tot allò que no podia trobar a Andorra. Era un home elegant –sempre duia vestit i corbata–, tenaç i treballador que sempre va estar al capdavant de l’hotel, fins a la seva mort, l’any 1984.

El juny de 1961 es va inaugurar el Night Club Pyrénées amb una decoració d’inspiració tropical. La sala de festes va tenir un gran èxit, era punt de reunió per al jovent i s’hi celebraven festes de disfresses. Hi van passar artistes, humoristes i bailaores flamencs. Quan es va inaugurar, es pagava 100 pessetes per veure l’espectacle. Antoñita Barrera, ballarina del Liceu, oferí una selecció dels “millors balls clàssics i moderns” els dies 16 i 17 de setembre de 1961. El Night Club Pyrénées va tancar les portes el febrer del 1974.

L’Hotel Pyrénées continua conservant el seu encant, especialment gràcies a la família Calvet-Farreras que continua al capdavant d’aquest establiment emblemàtic.