Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Ludmilla Lacueva Canut

Ludmilla Lacueva Canut

Escriptora

 

 

Pioners: Refugi Calones




Temps era temps al Pas de la Casa s’hi van construir dues barraques per als obrers que feien la carretera que anava cap a França. Una de les barraques era la casa on els enginyers tenien les oficines i l’altra, que era molt allargada, encabia les habitacions pels obrers o pels enginyers. Comptava amb un corredor al mig i unes cambres de fusta senzilles, amb les finestres molt petites. Quan els treballs de la carretera van arribar a la seva fi, les barraques van quedar abandonades i en Miquel Montanya Guitart les va adquirir i va unir les dues cases amb el seu refugi.
En el deliciós llibre de contes i records titulat La font de l’encantada, Maria Montanya ens relata en “El meu gos” els seus records sobre el Refugi Calones durant un hivern que hi habità amb el seu marit (1939/1940). Destaca la immensa soledat que hi regnava ja que eren els únics habitants del Pas de la Casa, trencada només per la vinguda de contrabandistes de matinada que entraven a través de les finestres per tal de no destorbar-los. La vida era dura però poèticament ens descriu les sensacions i imatges que es formen les nits de lluna donant un caire màgic a aquestes contrades. En aquest indret adoptà un gos de pèl roig que aportà un motiu més de felicitat pel seu agraïment en haver-lo recollit ella mateixa.
 Anys més tard van decidir llogar el refugi a en Jaume Brugat, fundador de l’Hotel Cimes al mateix Pas de la Casa, i cap a finals de la Segona Guerra Mundial ho va tornar a reprendre la família de la mà de la Laura Montanya i del seu marit Amadeu Cirici, que hi van efectuar diverses reformes.
 El Refugi Calones es distribuïa en dues plantes. A la planta baixa hi podies trobar dos menjadors i la cuina. La decoració interior de fusta la va fer en Claret, que tenia una fusteria i havia confeccionat un taulell que es feia mirar molt, les taules i tamborets. Al primer pis hi havia una vintena d’habitacions amb lavabo. La majoria dels clients eren esquiadors francesos de l’Arieja i afeccionaven particularment els menús amb arròs.
Els feligresos del Pas de la Casa no tenien església i sovint se celebrava missa al Refugi Calones i en altres establiments hotelers d’aquest petit paradís, a l’època inhòspit per a alguns i d’una gran bellesa per a les famílies que van viure i compartir moments molt durs. Mossèn Armengol pujava d’Encamp sempre que podia i sovint, a l’hivern, en estar tancat el port feia l’últim tram a peu.
A mesura que el Pas de la Casa va créixer, el nombre de turistes va augmentar i va propiciar d’aquesta manera un millor nivell de vida per als seus habitants. El barraquisme es va anar deixant enrere i noves construccions van aflorar.
Laura Montanya i el seu marit van portar el Refugi Calones durant uns 25 anys fins que va arribar el moment d’agafar un merescut descans. El Refugi va ser posteriorment transformat en unes galeries comercials que va ser batejat amb el nom de la casa: Galeries Calones.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte