Primer de tot vull ser agraït. Ja tenim llum a la zona de premsa del pavelló Toni Martí. Molt temps ha hagut de passar per trobar una solució. Agraeixo també als operaris que aquell dia, posant llum a la zona, es van jugar la vida per culpa del meu últim article d’opinió –això em van dir des del club– i també gràcies al president per regalar-me una làmpara que em va donar un dels seus treballadors abans de l’inici de partit. En el pròxim la hi tornaré. En fi, tema tancat, ja que parlaré del Gerard Piqué entrenador. El màxim accionista de l’FC Andorra ja ha agafat els comandaments de la seva play-station particular. Mana als despatxos i també a la banqueta. I aquí no passa res. L’entrenador –o qui té el carnet– ho accepta. Ja ho va dir ell en el seu dia: “no tinc l’ego de primer entrenador”. Ho va deixar ben clar. I mentrestant, el líder de tot plegat, és a dir, Gerard Piqué, intervé als vestidors. Per a alguns jugadors ell és un exjugador que ho ha guanyat tot, i tot el que ell diu allà va a missa. Un sí, Bwana de manual. I com que a la vida tot són els resultats, doncs això els acompanya. Quatre victòries en les últimes cinc jornades. I de boca estan recuperant l’estil, però a la primera part contra el Celta Fortuna, l’estil el va posar el jove equip gallec, que els va donar un autèntic bany sense gols. Per sort, els de Beto o de Gerard Piqué van reaccionar al segon temps. Segurament hi va haver lliçó tàctica de l’exdefensa central del Barça i el guió va canviar al segon temps. No li agrada el futbol actual, o almenys això ha dit en moltes entrevistes. Defensa el seu projecte de la Kings League i s’avorreix veient futbol, és a dir, com el que es veu moltes vegades a un Estadi Nacional desangelat. Això sí, ell ho deu veure diferent perquè porta els comandaments.
