Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Quim Valera

Quim Valera

Historiador i divulgador del Patrimoni

 

 

Pirineu, Lubrín, Andorra




L’inici del segle XI va esdevenir un punt d’inflexió en la nostra terra. Andorra era la part més septentrional del Comtat d’Urgell, si bé fent-se valdre amb força davant l’autoritat comtal. Els comtats catalans, liderats per Barcelona i Urgell, van passar de ser un grup de muntanyencs resguardats en els llocs més angostos del país, amb el perill continuat de patir les ràtzies musulmanes, a tenir la iniciativa conqueridora vers el sud.
El primer pas va ser molt agosarat, els d’Urgell i Barcelona van atacar i saquejar ni més ni menys que Còrdova, la capital del califat, que ja no es refaria mai més, tenint com a conseqüència la disgregació d’aquest en diferents regnes taifes. Seguirien la conquesta definitiva de la Vall d’Àger (1048) per part d’Arnau Mir de Tost, la conquesta de Balaguer per part d’Ermengol VI (1106), que es convertiria en la nova capital d’Urgell, i finalment, en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona, s’assoliren les conquestes de Tortosa (1148) i Lleida (1149), quedant conclosa la reconquesta als musulmans de tot el territori que avui coneixem com a Catalunya nova.
Bona part dels moriscos foren expulsats, romanent un gruix de població de l’estrat social més humil en les pitjors terres, quedant les més productives en mans de nous pobladors, procedents de la Catalunya vella.
Més tard, ja en ple segle XIII, Jaume I conquereix el regne de València, donant-li el privilegi de tenir furs propis i la potestat de celebrar Corts. Tot el territori valencià és repoblat, en gran part, per famílies procedents de la Catalunya nova. Però la seva empenta conqueridora no va quedar aquí, arribant fins al regne musulmà de Múrcia, que va sotmetre i entregar el seu gendre, Alfons X de Castella, no sense abans repoblar-lo amb famílies catalanes. Aquests nous murcians van castellanitzar-se en poques generacions, tant per la seva incorporació al regne de Castella com per la progressiva unió familiar amb altres famílies vingudes de tots els confins castellans.
L’any 1492 marca la fi del regne nassarita de Granada, quedant conclosa la conquesta cristiana peninsular. Tot i els pactes inicials que traçaven una teòrica bona entesa amb els moriscos andalusos, aviat els abusos i incompliments per part de les noves autoritats cristianes, van provocar una revolta dels conquerits en l’àrea de les actuals províncies d’Almeria i Granada, a mitjans del segle XVI.
El resultat va ser nefast per als moriscos, que foren derrotats i expulsats de la seva pàtria ancestral, deixant un immens territori que va quedar despoblat. La solució immediata presa per les autoritats castellanes va ser repoblar-lo amb famílies cristianes procedents de tot el regne, si bé el gruix majoritari de repobladors procedí de l’antic regne de Múrcia, marcant fins avui un substrat cultural almerienc força diferenciat de la resta d’Andalusia.  
La vila de Lubrín, capital d’un municipi muntanyós situat en plena serra de Los Filabres, al cor de la província d’Almeria, va ser un d’aquests territoris repoblats després de l’expulsió dels moriscos revoltats, tornant-se a fundar de nou amb una trentena de famílies noves l’any 1578. Les diferents crisis del segle XX van fer que molts dels seus fills emigressin, especialment cap a Catalunya i Andorra. Lubrín és possiblement una de les localitats que més andorrans ha nodrit en origen, els andorrans descendents d’allí ens comptem en centenars.
La bona gent de Lubrín acull l’andorranitat com a cosa pròpia, Andorra forma part de la mentalitat col·lectiva dels lubrinencs, i tots el que hi baixem en els períodes de vacances ens sentim allí com a casa, un tros d’Andorra és i serà a sempre a Lubrín. Vagi aquest escrit com un sentit homenatge a la seva gent, a la gent d’allí que va arribar al Principat i a la gent d’aquí que els van acollir. Un periple d’anada i tornada de més d’un mil·lenni. 

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Magnífico comentario histórico sobre Andorra, así como las menciones a otras lugares de España como Ĺubrín. Es interesante que un historiador conozca, además de la historia local, la historia del resto y la intrahistoria como es el caso del autor. Buen trabajo y a seguir publicando con ese rigor histórico

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte