Després de delectar-nos junts amb la sensacional biografia novel·lada Shanghai Andorra, que reprodueix brillantment el fascinant periple vital d’Ursula Simpson, enguany els autors s'han tornat a lluir, ara per separat. Les dues obres que han publicat traspuen soledat i companyia, tristesa i alegria, por i valentia… Tots dos coincideixen a explicar episodis de la pròpia vida i narren passatges de vegades colpidors, sempre entranyables, condimentats amb pessics generosos de fantasia que els converteixen en prodigis d’autenticitat.
Txema Díaz-Torrent i Joan Peruga han fet sengles piruetes literàries que recomano, no sols pel fet de corroborar l’alt nivell que caracteritza els seus textos i pels fils narratius que mantenen l’interès fins als emotius finals, sinó per raó que el que conten ens incumbeix: sentim compassió, ho podem extrapolar a vivències personals i, sobretot, no parlen simplement d’experiències particulars, tracten d’assumptes primordials de la humanitat com ara el patiment, l’estima i la superació en contextos especialment difícils. Un altre tret important que comparteixen és el bon ús del sentit de l’humor, en tant que mecanisme de protecció per a afrontar circumstàncies dramàtiques o quotidianes, i en qualitat de recurs expressiu que aproxima escriptor i lectors bo i establint una oportuna complicitat.
Les històries breus de Txema Díaz-Torrent a Xarnego (Medusa) relaten peripècies del nen i l’adolescent que va ser, “un subproducte urbà”, i dels personatges amb els quals va conviure de grat o per força. El to irreverent, la barreja de registres, la tendència a fabular i la ironia contundent de què se serveix per a descriure aquell xaval inquiet i abordar els temes profans de la majoria de capítols: tot això i molt més dona al llibre un aire de divertiment en què aventures, desventures i esdeveniments irrisoris o greus afecten fàcilment el receptor, sigui per simpatia generacional o per correlacions en èpoques i entorns diferents. Ara bé, el clima testimonial del retaule depassa anècdotes i conjuntures.
Pel que fa al relat de Joan Peruga, titulat Sentinella (Editorial Andorra), llegim una preciosa crònica de la faceta de cuidador lleial, entregat i pacient de la seva esposa, la grandíssima Pilar Burgués. Se centra en els anys més adversos d’una odissea sanitària que l’ha dut, passant un munt de calvaris, “guiat per l’amor i l’esperança”, a assolir un rang superlatiu d’humanitat a base d’aplicar bonhomia, seny i coratge a situacions límit i llargs períodes de foscor. L’estil elegant, la subtilesa, la inventiva, els salts temporals, i les metàfores, comparacions, símils genials i elements varis permeten fixar sensacions, records, reflexions, sentiments i el dolor extrem que els protagonistes afronten de manera admirable.
Ah, el José María pilotant una cosmonau, el Joan pasturant a Austràlia, la Pili regressant a l’anterioritat…
