La joventut combina amb tot; com el color negre o la tònica. Si no fos així no existirien els pisos d’estudiants on, a l’inici de cada curs universitari, arriben joves que al principi escolten i assenteixen. Poca cosa més. Com Sean Thornton a L’home tranquil, però a qui la convivència convertirà progressivament en un depredador. Perquè allà impera una anarquia salvatge; la propietat privada i l’autoritat desapareixen completament. Bakunin s’afiliaria a Vox.
És igual que l’estudiant s’hagi comprat un pot de quefir per gaudir-lo havent sopat. No importa que posi un post-it, amenaçant qui gosi tocar-lo de fer-li veure en bucle un partit Curaçao-Jordània del Mundial: segur que algú hi ficarà l’urpa sense demanar permís i al propietari li entraran unes ganes boges d’assassinar unicorns. Làctics i embotits són el pati de recreació dels saquejadors. Són els termòmetres del caos dels pisos d’estudiants. Per molt que ho guardi en un armari tancat amb clau, els companys ensumaran el botí i trobaran la manera de fer saltar el pany. A diferència del furt en família en què no necessites el detectiu Benoit Blanc per identificar els culpables, quan la rapinya té lloc entre companys de pis, ja t’endinses en una novel·la d’Agatha Christie.
L’escenari principal dels delictes és la nevera, la darrera frontera. Un electrodomèstic que en molts pisos és com l’Arca de l’Aliança, però que en lloc de simbolitzar la unió de Déu amb el poble quan l’obres, es desencadena l’apocalipsi. La companyonia i la nevera són com els Mentos i la Coca-Cola Light. Quan els uneixes el món explota. El gas alliberat pels dolços crea una erupció que empeny part del líquid fora de l'ampolla.
Sembla mentida la quantitat de trampes emocionals que pot amagar la nevera. Hi ha inquilins que deixen l’envàs de llet amb tan poca quantitat que no arribaria ni perquè un lil·liputenc es fes un tallat i justet per a un macchiato d’un Umpa Lumpa. N’hi ha que guarden el iogurt a mig consumir i amb la cullera a dins. En un altre univers paral·lel hi ha els qui veuen el rentavaixella com un moble i en comptes de buidar-lo deixen els plats bruts a l’aigüera.
Però això serà peccata minuta si ha pogut marxar de casa per estudiar en una universitat que faci honor al seu nom i no ho hagi d’efectuar en una de mala mort i telemàtica que només serveixen per treure diners als incauts i que de llatí, algunes tan sols tenen el nom i el gaudeamus igitur cantat per Andy y Lucas a la graduació transmesa per YouTube. Tot per internet. Com el pagament. Amb criptomonedes, quan el diploma tindrà menys valor que un bitllet de Monopoly.