Pistoles d’aigua i kalàixnikovs

“Els nostres rivals porten kalàixnikovs; nosaltres, pistoles d’aigua.” Aquesta frase és el titular de l’entrevista que publica aquest mes la revista espanyola Panenka i pertany al capità del futbol del país: Ilde Lima. Sempre m’he identificat amb el batejat com a infrafutbol. Un sempre es fixa en aquells jugadors que veu a la televisió dia si i dia no, però a mi també m’agraden els de carn i ossos. Ilde Lima ja té la carrera internacional més longeva, amb 22 anys i 148 dies. El seu primer partit va ser el 22 de juny del 1997 contra Estònia i ja n’ha retirat uns quants. No només té aquests rècords, sinó també el de més internacionalitats, amb 128 partits amb Andorra i més gols amb la selecció, 11. Aquests eren rècords nacionals, i ara també en té un altre de mundial. Molts d’aquí el critiquen perquè parla clar, i també deu influir que el seu germà és Toni Lima... Esperem que no li passi com al seu germà, que un cop retirat només estigui ben tractat a fora. En aquestes èpoques de postureig, d’alguns que ni es cuiden perquè es veuen imprescindibles, d’altres que es creuen estrelles del futbol sense ser-ho... Molts diuen que està barrant el pas als més joves, altres li demanen que es retiri i ell continua batent rècords amb un rendiment més que satisfactori. D’això es tracta, de rendiment. Molt difícil serà igualar el que ha fet ell. A tocar dels 40 és difícil arribar així si no et cuides en tots els sentits i respectant aquest esport farcit de vedetisme. Ell és conscient que és un privilegiat i que jugar amb una selecció petita li ha servit per batre tots aquests rècords. Són un equip amb pistoles d’aigua, com diu ell, però ell té carregada la seva amb la munició d’un kalàixnikov. Gen Lima.