Les xarxes poden ser una manera de projectar la nostra personalitat cap al món, pels individus. Així mateix, poden ser una eina publicitària per a moltes empreses, que siguin grans o bé amb possibilitats econòmiques més aviat reduïdes. Però també es poden considerar en sentit invers, com una finestra sobre el que està succeint allà fora, els missatges que projecta la gent a les xarxes –i tot el que ens informa sobre aquelles empreses i persones.

Un bon exemple és la plataforma Twitter. L’altre dia hi vaig entrar per primera vegada en mesos i em vaig interessar per la columna de les tendències. Suposo que és el que anomenen trending topics en dialecte argòtic anglomundial del segle XXI. Sobre què s’estava piulant, en aquell moment?

En primer lloc, i amb força diferència, el tema que més interessava als usuaris de l’ocellet blau era Karl Lagerfeld, amb 226 milions de tweets recents, seguit de la marca Chanel –amb qui estava associat Karl– amb 96 milions. S’entén perfectament que molta gent s’hagi emocionat per la seva desaparició: alguns, possiblement, a causa de la seva feina, d’altres més probablement per l’interès econòmic de saber què pot passar amb el seu imperi comercial i amb el món de la moda d’alta volada en el seu conjunt. Vull creure que fins i tot n’hi ha que el trobaran a faltar, com a persona, anant més enllà de qüestions de materialisme pur.

El segon tema més piulat feia referència a Bernie Sanders, polític nord-americà que de moment ha recollit 85,5 milions de tweets –a defecte de vots– a més del hashtag de la seva campanya electoral, que en va recollir 22,1 milions. Encara no estic gaire segur si aquest interès per una qüestió interna de política americana es pot llegir com un indicador de la importància mundial que pot tenir un president dels EUA, o si és simplement un reflex de qui són els usuaris majoritaris d’aquesta xarxa social concreta.

El següent tema en ordre d’importància va ser #CristinaCumple. Bé, desconec del tot qui deu ser aquesta Cristina, però va recollir 61,9 milions d’esments dins la gàbia d’ocells electrònica. Alguna rellevància deu tenir. Des d’aquestes línies, Cristina, siguis qui siguis, et desitjo que tinguis moltes felicitats.

I finalment, hi ha la muntanya blanca, Hakusan, una de les tres muntanyes sagrades del Japó. També estic perdut sobre el que estava succeint d’especial en aquest indret pintoresc i respectat. Una petita consulta a Sant Google no em va aclarir si es tractava d’un tema de sèrie manga, o bé d’una entrevista recent amb un senyor molt digne que resultava ser el cap de la policia. En tot cas, va merèixer fins a 56,5 milions de tweets, i a mi em va donar l’ocasió de mirar unes quantes fotografies de cirerers en flor: va ser un moment agradable.