La nova plaça del Poble d’Andorra la Vella és seca, deshidratada i erma. Allò és Tombuctú, Wadi Halfa i Al Aziziya. Tot junt. Un Txernòbil estètic, una plaça dura com les va batejar als anys 80 la periodista catalana Maria Favà.
Són indrets on sembla que Déu hagi demanat hores extres per ampliar l’infern i d’on fuig el Pokémon Charmander, amb la cua envoltada de flames, demanant un vas d’aigua.
Qualsevol dia apareixeran per allà els del National Geographic per recrear el que van patir els habitants de Pompeia l’any 79 en plena erupció del Vesuvi. Seus en un banc i se’t dissolen els nòduls grassos amb una liposucció per combustió instantània.
El nyap no tindrà repercussió a les urnes perquè un estudi de la Universitat Pompeu Fabra va demostrar que els Ajuntaments que van duplicar la quantitat dedicada a festes van aconseguir una renda electoral del 2% de vots a les properes eleccions. I poden ser més si contracten l’Orquesta Panorama, la més espectacular, més aplaudida i millor pagada, entre 20.000 i 40.000 euros per bolo.
L’estiu passat, 162 alcaldes espanyols van fer un pas cap a la seva reelecció contractant aquesta orquestra gallega de 35 músics. Entre els alcaldes, hi havia el de Talarrubias (Badajoz), el popular Antonio García. Segons les dades de la Hisenda espanyola, és el municipi de menys de 10.000 habitants que més gasta en festes: 1.619.500 euros, molt més que Granada i Elx.
I encara hi ha algú que es pregunta com és possible que el Partit Popular guanyi des de fa vuit anys a Talarrubias per una enorme majoria absoluta.
