El 19 de juny vaig viatjar a París per participar en l’assemblea general de la Société des lecteurs du Monde. Una reunió anual en la qual els accionistes tenim l’oportunitat de debatre amb el director de Le Monde, Jérôme Fenoglio i el president del comitè de direcció del grup Le Monde, Louis Dreyfus. La nostra societat forma part del “Pole d’independence”, l’estructura que agrupa els accionistes interns del grup Le Monde (societats del personal que hi treballa, la societat de lectors de Le Monde i els accionistes fundadors) que reuneix el 25% del capital del grup i disposa d’una sèrie de drets i de veto que garanteixen la llibertat i la independència dels redactors.
La societat es va constituir ara fa quaranta anys en uns moments en els quals trontollava el futur de Le Monde. Junt amb la societat dels periodistes del diari i els socis de les famílies fundadores se'n va aconseguir preservar la independència. A l’assemblea del 19 de juny es va explicar que l’any 2026 hauria de plantejar dificultats financeres atès que el mercat publicitari esdevé força difícil i la inflació anunciada dels costos industrials, entre els quals un 7% d’augment de les tarifes de correus.
Tanmateix, bona notícia, el grup pot recolzar-se en l’important augment dels abonaments a l’edició digital del diari, que ha assolit els sis-cents mil abonats, xifra que, pràcticament, és el doble dels abonats digitals de Le Figaro, el diari de la dreta liberal i conservadora francesa.
I, segona bona notícia, els lectors de Le Monde han rejovenit perquè amb l’edició digital i la difusió de pòdcasts i posts a les xarxes socials s’ha pogut atreure força joves.
Una conclusió de la reunió del 19 de juny va ser que per no posar la democràcia en perill convé plantar cara a la desinformació.
És una qüestió prioritària pel president de la República Francesa que va debatre el 12 de novembre de l’any passat amb tres-cents lectors de La Dépêche du Midi a l’entorn de la democràcia front a les xarxes socials i les seves derives.
Fa força temps que Emmanuel Macron està preocupat per aquesta qüestió. Després d’haver reunit a l’Élysée, el 28 d’octubre del 2025 dos-cents experts per imaginar una “plataforma d’acció” ha decidit anar a les regions franceses recolzant-se en els diaris regionals.
Els debats han permès un intercanvi a l’entorn de tres grans temes: les xarxes socials i el complotisme, especialment en matèria de salut; les xarxes socials i els mitjans de comunicació; i, finalment, els infants davant de les xarxes socials.
Recordem que Emmanuel Macron també s’hi va referir, fa dos mesos i mig, en el seu discurs a la Plaça del Poble d’Andorra la Vella:
“Vull saludar la iniciativa del Govern adreçada a emmarcar i, fins i tot prohibir, l’accés a certes xarxes socials als nostres joves menors de 16 anys, quan aquells estris suposen un risc per a la seva salut."
"Andorra es compromet així en un camí valent, al costat d’altres països precursors al nivell mundial com Espanya, Austràlia o França, demostrant la importància que dona a la protecció de la seva infància.”
En el debat a La Dépêche du Midi, Emmanuel Macron va fer referència als multimilionaris, francesos i anglosaxons, que han anat esdevenint propietaris de mitjans de comunicació. Pensa que “el gran risc és que es tingui el control de capçaleres de premsa amb finalitats d’influir en l’opinió i no pas solament d’informació. Els antídots són, en primer terme, els periodistes i les seves redaccions independents, amb unes cartes que garanteixin aquesta independència.”
D’altra banda és urgent obligar a la transparència de les plataformes digitals: “El poder de les plataformes ha esdevingut exorbitant i amenaça els fonaments de la democràcia.”
La conclusió és que cal canviar “les regles del joc per reduir el seu poder”. No serà fàcil en un context geopolític comandat per l’aristocràcia del diner.