Diumenge passat al matí, en la meva revisió diària de novetats, informació, xafarderies i collonades que implica Facebook, vaig topar amb unes imatges originàriament publicades al Twitter dels bombers d’Andorra que alguna ànima caritativa ha decidit compartir. Tres fotos i un missatge. La lletra feia: “En aquesta ocasió i per sort, només ha estat un bon ensurt. Prudència a la carretera!” Quant a les imatges, la primera mostrava un cotxe negre que havia sortit de la carretera. Es veu que anava de baixada i en fer un tomb d’aquells tancats, va acabar enfilat dalt d’una barana de protecció lateral, a contramà. Uns bombers s’ho miraven. La segona foto era un detall de l’equilibri precari en el qual havia acabat el vehicle, amb una roda i el morro en l’aire, sostingut com de miracle. La tercera és la que feia més feredat. El fotògraf s’havia pres la molèstia de distanciar-se del revolt per agafar perspectiva de la magnitud de la potencial tragèdia: apreciem la paella i veiem el cotxe penjat dalt de la barana –gràcies a un cercle vermell que l’abraça–, que alhora s’alça damunt d’un mur, que alhora s’eleva sobre un estimball esfereïdor. Resum: un pam més enllà, una mica més d’inèrcia, una barana menys ferma i potser el cotxe i els seus ocupants haurien acabat al fons de la vall.

La imatge no pot ser jutjada amb lleugeresa. Desconeixem els detalls de l’accident. Els qui coneixem bé la ruta i el revolt, però, no podem evitar encetar tota una cadena de pensaments, records, converses mantingudes i evidències acumulades al llarg dels anys. Parlem de la carretera de la Rabassa, és clar. Parlem d’una carretera on aquest mateix estiu, exactament un revolt més amunt en direcció a Aubinyà, un altre vehicle va esbutzar una barana idèntica a la que acabem de mencionar. Els qui vivim a Aubinyà o a Juverri no podem deixar de pensar en les moltíssimes vegades que algú circulava massa de pressa i se’ns ha aparegut enmig d’un revolt o ens ha obligat a gairebé sortir de la calçada o a frenar bruscament. Sabem que hi ha uns minuts al dia en els quals el risc a la carretera augmenta significativament –els previs i posteriors a l’activitat comercial a Naturlàndia–, i ho hem denunciat reiteradament. La premsa es va fer ressò del problema fa temps arran d’accidents previs. Les autoritats i l’empresa n’estan al cas. Em consta que Naturlàndia demana explícitament als treballadors que siguin prudents en els desplaçaments a la feina i des de la feina.
Vist que la via és estreta i té revolts que sovint s’alcen sobre precipicis. Que és molt concorreguda, principalment els mesos d’estiu. Que hi circulen molts turistes que no estan acostumats a les nostres carreteres de muntanya i sovint envaeixen el carril contrari per por d’avorar-se. Que, a més, es tracta d’una ruta cicloturista força popular... ¿Per què no fem tots –del primer a l’últim: residents, visitants, treballadors de la zona, ciclistes!– el que toca i som prudents d’una punyetera vegada?