S’acosten eleccions, i tornarem a escoltar debats sobre quin model de país volem ser, la diversificació econòmica, l’acord d’associació i que volem que al país s’instal·lin professionals que aporten valor afegit. Any rere any seguim donant voltes a les mateixes idees, tot i que fa molt de temps que vam decidir que volíem ser. Vam apostar fermament pel turisme com a eix central de la nostra economia. I, en paral·lel hem anat desenvolupant altres sectors d’activitats per no ser estrictament dependents del turisme. Per si algun dia va malament, tot i la dificultat que per a un petit país com nosaltres implica diversificar-se, ja que els recursos que tenim són molt limitats.
Però a poc a poc i de forma persistent fa prop de vint anys que hi treballem. Durant aquest temps han aparegut noves empreses i nous perfils professionals al país: empreses al voltant de la innovació (només cal veure com estan els espais de coworking), projectes vinculats a la salut, o iniciatives relacionades amb l’esport. El país té avui més activitat econòmica. Les dades no menteixen. La recaptació fiscal tampoc. S’han instal·lat a Andorra professionals i empreses que contribueixen de forma important al creixement i al desenvolupament del teixit empresarial i que aporten valor afegit.
Malauradament, no en parlem prou. I s’ha acabat imposant una idea equivocada: que la inversió estrangera només ha aportat creadors de contingut, i que per naturalesa no són bons per a la nostra economia. Centrar el debat únicament en aquest col·lectiu no ens permet veure la resta. Han arribat al país molts professionals que, des d’Andorra, presten serveis a tot el món. I si alguna cosa sempre s’ha dit de l’economia andorrana és que tot el seu potencial de creixement estava en la indústria dels serveis.
Professionals del màrqueting digital, de la publicitat, del coaching empresarial, de l’assessorament estratègic… i més d’un centenar d’empreses startup desenvolupen avui la seva activitat des d’Andorra. Ens pot semblar que aquestes empreses no aporten valor perquè tenen pocs treballadors –en alguns casos menys de cinc–, però torna a ser una idea equivocada. Aquestes empreses sustenten el seu creixement amb el suport de tercers. Contracten serveis al país de manera recurrent: assessors fiscals, advocats, gestors, comptables, programadors i financers. I tots aquests professionals andorrans han vist incrementar la seva activitat de forma notable, fins i tot havent de contractar més personal. La nostra economia sempre ha funcionat així: un teixit de microempreses i professionals liberals que col·laboren estretament entre ells.
Andorra s’està consolidant com una plataforma de serveis des d’on les empreses presten serveis al món utilitzant els recursos i els serveis que ofereix l’economia local. I això és una notícia excel·lent. Ens fa més resilients. El que ens cal ara és continuar ajudant aquestes empreses a madurar, a créixer, i a tenir capacitat de vendre més serveis en nous mercats. I, malauradament, si no obrim els ulls davant d’aquesta realitat, correm el risc de quedar-nos a mig camí. Per créixer, necessiten més inversió. No poden fer-ho només amb recursos propis. Això passa aquí i passa a tot arreu. I és aquí on encara som febles: la capacitat d’inversió interna és limitada, i necessitem inversió de fora. Inversió privada, de fons d’inversió, de firmes de private equity i d’estructures professionals de capital. I, malauradament, encara estem lluny d’atreure l’atenció d’aquestes societats.
Fa vint anys, quan un enginyer informàtic o de telecomunicacions acabava la carrera –com va ser el meu cas–, a Andorra hi havia molt poques sortides professionals. Aspiràvem a treballar a FEDA o a Andorra Telecom. Avui, els joves andorrans treballen fent software per aerolínies, en empreses de ciberseguretat, o en startups tecnològiques. I ho fan perquè ara al país hi troben aquestes oportunitats. La realitat és que hem esdevingut una plataforma de serveis digitals. Potser el valor afegit que demanem a la inversió estrangera l’hem de buscar aquí.