Playlist

Entres en una botiga de moda, per comprar-te uns texans superskinny, perquè encara ets jove, perquè la teva professió et permet vestir una mica informal i en el teu temps lliure et relaciones amb la gent amb la qual ho feies fa vint anys i no t’adones que progressivament tot canvia, la moda, els pentinats, les barbes, la música, tu. Moltes vegades la música d’una botiga de moda m’ha fet fora abans que em pogués provar una samarreta; normalment és música tecno, estrident i a un volum de discoteca. Suposo que l’objectiu és precisament aquest, absolutament dissuasiu per als individus com jo, ens diu clarament: “Perdona, ¿es pot saber què fas aquí? ¿Creus que alguna d’aquestes peces de roba et pot quedar bé? El grunge ha mort! Fes el favor de sortir de la botiga, que m’espantes la clientela.” I jo marxo, capcot.

A vegades, però, entres en botigues on la música és fantàstica, música moderna, actual i alternativa, i mentre la meva dona fa llargues cues als emprovadors em passo l’estona sota un altaveu d’aquells de sostre amb el Shazam, en plan freaky, captant les darreres tendències en música fashion.

Als anys 80 els encarregats de les botigues que necessitaven ambientació musical havien de contractar els serveis d’una emissora de fil musical o, potser en algun cas, passar hores a casa enregistrant la música que ells creien adequada per al seu local en cassets verges de 90 minuts per després reproduir-les en una platina auto-reverse fins a la sacietat.

Amb un company de pis, quan vivia a Barcelona, sempre que entràvem a l’andana del metro especulàvem sobre la possibilitat que existís la professió de discjòquei de metro: “¿A què et dediques? Sóc el discjòquei de la línia 4. Ahà.” Ara fa temps que no agafo el metro, però als anys noranta, per aquells altaveus que només emetien freqüències d’aguts i mitjos, sonaven horripilants versions de dubtosos èxits musicals interpretats amb una ocarina, aquest presumpte instrument, originari de l’Amèrica precolombina, amb un so que vol ser dolç però a mi em crispa.

En aquella època devia ser una odissea ambientar una botiga, o qualsevol altre espai.

L’altre dia se’m va encendre la llumeta; amb la dona vam anar de botigues per Barcelona i en una botiga de roba d’aquestes tipus franquícia (una que encara no ha arribat a Andorra), sonava una música fresca, alternativa, juvenil però inclusiva, i em vaig posar sota l’altaveu com sempre. I allà, sota la dutxa de notes, vaig pensar que potser actualment els encarregats de les botigues utilitzen l’Spotify per fer les seves playlist, i així és. Un cop tornat a Andorra vaig teclejar al cercador de l’Spotify: H&M, Zara, Pull & Bear, i totes les cerques em duien a les corresponents llistes de música juvenil, alternativa i incitadora al consum.

Ara estic enganxat a una llista que es diu Bershka 2014, pura gominola.