Si amb Natxo Lezkano passa, més o menys, el mateix que amb Joan Plaza, alguna cosa falla, i no és l’entrenador. La banqueta va pagar els plats trencats d’una temporada que no està sent millor que l’anterior. A falta de tres jornades, el BC MoraBanc no està salvat. Virtualment no és matemàticament. Els jugadors i alguns altres es van pensar, més aviat del que tocava, que ja estava tot fet. Fa temps que s’està fent un compte enrere curiós. Falten tres, falten dues, falta una... Falta intensitat. Falta autocrítica i falta mirar-se molt el melic. El Leyma Corunya ja està descendit i ara només queda una plaça per a tres equips, i entre ells hi ha el BC MoraBanc, que va jugar la Ronda Prèvia de la Basketball Champions League (BCL) abans de començar la Lliga ACB, el Bàsquet Girona i el Coviran Granada, que té l’aigua al coll des de fa jornades, però que està salvant match-ball mentre altres els estan perdent. Els de Joan Plaza ja en porten dos de perduts. És cert que un contra l’Unicaja Màlaga d’Ibon Navarro, però amb una imatge que va deixar molt que desitjar, i dissabte contra el Bàsquet Girona, que va batre el seu rècord d’anotació a la Lliga ACB amb 106 punts en 40 minuts. És cert que l’equip va lluitar fins al final, però potser si no haguessin llançat els tres primers quarts hauria estat millor. Plantejar una guerra de guerrillas i no entregar-se a un rival molt més intens i també encertat en atac. En fi, una temporada més on hi ha hagut molts sold-outs, segons el club, però amb un rendiment que ha desesperat més d’un aficionat i també algú a qui li toca prendre decisions. I ara, a final de temporada, veurem a qui li toca pagar els plats trencats...
