Plou i fa sol, les bruixes es pentinen

Entenc que deu ser difícil això d’encertar en la previsió meteorològica, però els ciutadans no demanem impossibles i acceptem que no es tracta de bufar i fer ampolles, de fer un espetec de dits i clavar-la a la primera; ara bé, el que sí demanem és un seguiment i acompanyament més actualitzat de la previsió, cosa que a vegades no passa. I és que si comença a nevar a les 9, per dir alguna cosa, trobo que fer un tuit deu minuts després per dir que neva, estic exagerant, és clar, o no?, no és gaire encertat. Almenys a mi no m’ho sembla.  No criticaré que aquesta setmana se’ns hagués avisat d’una gran nevada a la zona sud el dilluns a la tarda, que després s’havia de retardar al vespre nit i i que finalment no va ser gran nevada perquè com deia abans la cosa no pot ser exacta i l’entrada del vent càlid es devia desviar de trajectòria. Ara, sobre el que sí s’ha de posar el focus és en el desgavell familiar que suposa adaptar-se als canvis i més canvis que dia sí dia també s’han introduït al transport escolar per les previsions. I més tenint en compte, com vaig sentir ahir en una conversa d’ascensor entre dues mares que es mostraven molestes, i una d’elles molt enfadada, per aquest canvi d’horaris en un país que ja hauria d’haver assolit una millor adaptació al clima hivernal que li és propi, almenys mentre el canvi climàtic ho permeti. El més bo, però, de l’escena d’ascensor és que la filla petita de la mare més enfadada no parava de xiuxiuejar la cançò catalana tradicional Plou i fa sol, les bruixes es pentinen... Devia fer poquet que l’havia après i em va fer pensar que potser això del temps al cap i a la fi és cosa de bruixes i al comú dels mortals se’ns escapa.