Segons un càlcul de la revista Forbes, el proper rei del món, Donald Trump, ha format un Govern per valor de 4.500 milions de dòlars. Això és el que sumen les fortunes dels ministres designats fins ara pel favorit de la classe treballadora americana, sense comptar els 3.700 milions del mateix Trump.
La notícia és sorprenent pel que té de paradoxal. Els desocupats han triat un magnat que és milionari, de la branca més ostentosa i vociferant, que no ha dubtat a nomenar un selecte elenc de multimilionaris perquè portin les regnes dels EUA. D’aquesta curiosa manera, el vot dels nous pàries de la desindustrialització ha donat lloc a una plutocràcia, que és el Govern dels rics en el sentit més literal.
Em resulten enigmàtiques les raons que van portar els treballadors, segurament exasperats per la crisi i el declivi del seu nivell de vida, a triar un Govern de milionaris com a solució als seus problemes. Potser els han votat en la creença que, tenint més diners dels que poden gastar, Trump i els seus no cauran en la temptació de ficar la mà a la caixa. O potser pensen que un paio acabalat com ell els farà rics a tots. Havia de ser Trump, un antisistema enfrontat a la vella política i als poders de Wall Street, qui encapçalés una revolució tan poc habitual i contradictòria com la que està en marxa a l’altre costat de l’oceà. Sembla que el poble americà volia veure potentats al capdavant del seu Govern. El que pot passar de dolent és que el president i els ministres arribats de l’empresa tractin els seus ciutadans –i els de la resta del món– amb la mateixa severitat que molts d’ells van aplicar als treballadors en els seus negocis. Potser llavors els electors es penediran d’haver gastat tan alegrement els seus vots en la compra d’un Govern que sembla més una junta d’accionistes que una altra cosa. I és que la majoria dels homes de Trump provenen del món dels negocis però gairebé cap té experiència política i ideològicament se situen en una posició extrema. Som, doncs, davant d’un executiu que confirma els pitjors auguris: Tillerson, empresari ric intimíssim de Putin; Andrew Puzder, secretari de Treball, era responsable d’una empresa de menjar ràpid i contrari a l’augment del salari mínim; Wilbur Ross, un inversor milionari conegut per especular a Wall Street, a l’àrea de Comerç i que ja s’ha posicionat a favor de posar aranzels a les importacions de la Xina; un ex-executiu de Goldman Sachs que va ser el director financer de la campanya electoral de Trump, Steven Mnuchin, secretari del Tresor; Steve Bannon, perillós extremista expert en propaganda i agitació, conseller principal...
Trobem algun perfil entre aquests caps de Govern que infongui confiança? Tard o d’hora molts se’n penediran. Realment preocupant.
