Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Climent Miró

Climent Miró

Historiador

 

 

Pobles abandonats




Aquest cap de setmana s’ha celebrat a la Seu d’Urgell una edició més, i en fan 11, del Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs, que organitza l’Institut Ramon Muntaner conjuntament amb un reguitzell de centres d’estudi d’àmbit local, entre els quals es troba la Societat Andorrana de Ciències, la SAC. L’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, que enguany celebra la primera dècada d’existència, ha fet d’entitat amfitriona. Els Col·loquis tenen una periodicitat bianual i cada quatre anys han de tenir lloc a Núria o a un municipi del Ripollès, atès que el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès és l’entitat que va tenir la idea de celebrar aquestes jornades i que ha portat tradicionalment bona part de l’organització. La revista Ibixplasma en paper i digitalment les diferents conferències i ponències dels investigadors. Cada edició està dedicada a un tema. La temàtica d’enguany ha tractat el despoblament al Pirineu i ha comptat amb un paper de protagonisme l’equip del professor Òscar Jané de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzat en aquesta temàtica. Molts estudiants d’arqueologia d’aquest professor hi han presentat les seves recerques.

La gent de certa edat hem pogut comprovar amb la nostra simple existència com molts pobles de la muntanya han accelerat la seva despoblació. Tenim despoblament de caràcter purament econòmic que s’inicia amb la presència de la vida urbana i de treballs remunerats amb un salari. També amb les crisis que han afectat la ramaderia i l’agricultura, com és el cas de les quotes lleteres. Els muntanyencs han estat tradicionalment pràctics i l’èxode cap a les ciutats i àrees industrials ha tingut sempre un component purament econòmic basat en la pròpia estabilitat i millora de la qualitat de vida. L’auge del turisme de neu i estival no ha permès, ni amb els treballadors del sector, reestructurar el poblament de la muntanya en moltes comarques, tret de l’estacional i de segones residències. També coneixem canvis poblacionals que han tingut el seu origen com a efecte de la geologia, com és el cas del Fener o de molts pobles del Cadí que canviaren d’emplaçament a conseqüència de terratrèmols. Sense anar més lluny, tots recordarem un cas de despoblament motivat per la meteorologia, em refereixo al poble de Pont de Bar, que la riuada del 1982 s’endugué Segre avall. I qui no recorda el veïnat superior d’Arinsal, destruït per una allau provinent de les Fonts l’any 1996.

Els canvis poblacionals són dinàmics i han ocorregut al llarg de la història de la humanitat. La documentació històrica i l’arqueologia així ho demostren. L’home, per molt arrelat que sembli, es mou, i va segons els seus interessos d’un lloc cap a un altre. Un bon exemple el tenim al nostre país: Andorra creix demogràficament i s’estructura com a veritable centre del Pirineu. La dinàmica econòmica n’ha estat la causa. De no ser així, la seva fisonomia demogràfica no hauria variat de la resta de contrades. O Qui sap.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic