Pobra Conxita i pobres de nosaltres!
Bon dia tingueu!
Sí, la Conxita del titular és la Marsol, la nostra cònsol d’Andorra la Vella, coneguda popularment pel malnom de la Faraona, segurament pels seus grans projectes. Uns macroprojectes que fa vuit anys retornarien la capitalitat perduda a Andorra la Vella i que en aquells moments tenia Escaldes amb el seu potent Vivand.
El telecabina de Carroi i el multifuncional, els dos macroprojectes estrella dels consolats Marsol que no veurà, el primer, segur, i el segon perilla (la seva ubicació primera descartada, la segona encara se’n parla i quan es decideixi, parlarem de diners). I potser per això ara ha recuperat la font de colors al Valira a l’altura de la Rotonda, proposada i arraconada pel ministre Camp. No fos cas que només la recordin per eixamplar voravies i fer carrers peatonals. Cal deixar empremta visible i de colors per a la posteritat.
Però s’està acabant l’estiu i ja fa dies que sonen les trompetes electorals generals a finals d’any i de retruc les comunals de l’any que ve. I aquí la nostra Conxita té un gran dilema, o deixa el consolat per presentar-se a la llista nacional i així continuar la carrera política a cap de Govern o continua de cònsol fins al final de mandat.
D’altra banda també comença a fer campanya perquè el seu segon, David Astrié, sigui el candidat a les comunals de l’any que ve. Però com que fins ara ha exercit el seu paper de faraona el pobre xicot no ha tingut l’ocasió de donar-se a conèixer entre el públic, amb declaracions, propostes o discursos. I si no aprofita aquest any que li queda no el coneixerà ni déu, la seva família i prou! Si a això hi afegim els que tenen aversió a la Conxita i no el votaran per haver estat el seu segon, li auguro un mal futur.
D’altra banda hi ha la tercera possibilitat, que és deixar passar les eleccions generals i, si guanya DA, que sigui ministra i així tindrà l’excusa perfecta per deixar el Comú com una força major.
A partir de Meritxell veurem ballar sardanes, tangos i ball de bastons entre polítics perquè amb tants partits que algú m’expliqui d’on sortirà tanta gent i que sigui vàlida per representar-nos.
I és que hem subvertit la democràcia, que vol dir govern del poble. I l’hem convertit en el govern dels partits. I els partits s’han convertit en unes organitzacions on mana l’amiguisme i l’arribisme abans que la ideologia. I la ideologia es ven per un plat de cigrons. I, per a mostra, el Partit Liberal, que després de la trencadissa provocada per la dimissió de la presidència i renúncia a la posterior activitat política del Jordi Gallardo, no li agrada el que passa, enreda la troca i encara continua remenant les cireres del que queda de partit i ara diu que es tornarà a presentar. Mentir per continuar manant.
Després hi ha polítics que es pregunten per què hi ha gent que s’absté, que no vota. I ens diuen que és un dret i una obligació moral.
Jo us donaré raons, moral i ètiques, per anar a votar, encara que ja sé que no em fareu cas.
–Si voleu conservar els partits, doneu-nos l’opció, que a l’hora de votar, puguem escollir les persones que més ens agraden de cada llista. No pot ser que per una patata ens hàgim de quedar tot el sac.
–Que els consellers, malgrat ser militants d’un partit, no hagin de complir disciplina de vot i puguin votar segons consciència.
–Que a les eleccions estiguin representats els vots en blanc, perquè si no, no representeu la democràcia, només la part de democràcia que us interessa.
–S’hauria de demanar als candidats un curriculum vitae i un examen d’aptitud i un altre d’actitud. Si es demana a un escombriaire, un cambrer o un xòfer i després se’ls fa un contracte de prova, com que els polítics entren en contracte indefinit per quatre anys, com a mínim que demostrin que valen. Així ens estalviaríem molta estupidesa, molta superioritat grollera i molta gent que hi són i no saben què fer.
Au, bon dia tingueu!