Demà, 31 de desembre, jornada per als balanços. Fem un cop d’ull al retrovisor per recuperar tot el que ens ha deixat aquest 2016. De dies bons segur que n’haurem viscut, com també de grisos i més o menys foscos. Ens descobrim preocupats per aquest sou que no veiem créixer, o per la feina, que no troba la justa mesura (o n’hi ha massa o massa poca). Recuperem les expectatives amb què afrontàvem aquest any que estem a punt d’acomiadar i mesurem quines s’han acomplert i quines encara resten al calaix. Hem aconseguit acabar de pagar aquell cotxe tan ben parit, sí. També hem estat capaços de renovar el mobiliari de casa, era tan vell. És clar que, a més, pel camí ens ha calgut canviar de mòbil. Ja se sap, estava desfasat. De cara a l’any que ve, aquest que comença demà passat, ja estem preparant la llista. La prioritat serà adquirir una assecadora per a la bugada, necessitat imperiosa a partir d’ara arran de la recent prohibició de tenir estenedors instal·lats a les façanes. El boli encara guixa i tenim ben clar que estem disposats a fer un esforç per no quedar-nos a la caverna (no serem els rucs del poble!). Anotem i anotem. Deixem un petit espai. Al final de tot. Aquest 2016 ha caigut de la relació de propòsits fets en un dia com avui tot just un any enrere: més temps per als amics. No ho preteníem però el pensament escaneja ràpidament, altre cop, els dies que han transcorregut des d’aquell 1 de gener. Especialment els que han deixat quelcom en nosaltres. Recuperem el llistat i el bolígraf. Subratllem: més temps amb els amics. Crec que la resta pot esperar.