Primer de tot, els partits de visitant de la Lliga Hypermotion es poden veure per televisió, també els de Copa del Rei i Copa Catalunya, i les imatges, diuen, valen més que 1.000 paraules. L’FC Andorra, de moment, no està demostrant que sigui millor equip de la temporada passada i de retruc, tampoc juga millor. És evident que el drama a l’estiu va ser perdre jugadors importants i portar recanvis que no estan funcionant i, tal com van les coses, sembla que tampoc milloraran a mesura que passin els partits. Molt haurien de canviar les coses. A Astorga es va viure un altre partit per oblidar. Un més com a visitant. Tenir la pilota està bé, però s’ha de saber què fer-ne. Novament, el porter rival va ser un espectador privilegiat. Sergio García, porter de l’Atlètic Astorga, no va intervenir ni en el penal llançat per Iván Gil. Un equip de Tercera RFEF va superar-ne un de la Lliga Hypermotion. Un conjunt que acumulava tres derrotes consecutives a la competició domèstica i que té a tocar el descens. Ho sento, però un està cansat d’excuses: que si l’estat de la gespa –com si nosaltres fa poc tinguéssim la millor gespa del món. Alguns no van jugar ni tampoc van veure Aixovall o l’Estadi Comunal en la seva pitjor època–, que si el viatge era ha sigut llarg, que si l’àvia fuma. Eren esportistes amateurs contra esportistes professionals. Aquesta vegada, l’FC Andorra no tenia un equipazo al davant. Alguna cosa o més d’una està fallant a can Eder Sarabia. De moment, no guanyen fora des de la primera jornada, té el descens a tocar i mirant el futur encara no tenen on jugar el curs vinent. Mentrestant, poca autocrítica, per no dir gens.
