Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Joan Lluís Ayala

Joan-Lluís Ayala

Historiador

 

 

Poder i autoritat




Tinc records fugaços de la meva primera experiència escolar, a inicis dels anys 80, a l’escola espanyola de Sant Julià. Un món idíl·lic d’ingenuïtat infantil sota l’empara i protecció de mons pares defensors. Però la nostàlgia del pas del temps em fa transportar a alguns moments impregnats en la memòria que ara intento interpretar i interrelacionar amb un xic d’experiència acumulada. Entre les vivències que hom pot destacar hi ha les relacionades amb els mestres o educadors que han influït en la nostra manera de ser o percebre el món. I com en tots els aspectes existencials, els sentiments o emocions poden derivar en records els quals poden ser positius, negatius o neutres.
De l’escola maternal recordo Don Juan, un professor que devia formar part del darrer reducte de l’antic règim atès els mitjans disciplinaris que emprava. Ens havíem d’aixecar quan entrava i els seus mitjans coercitius avui dia de ben segur serien reprovats. Recordo haver-ne tastat alguna dosi, però no en renego atès que considero que això no va comportar-me cap trauma.
No obstant això, el que més em va significar d’aquesta manera de procedir va ser un fet puntual arran de la defensa de la propietat privada d’un ninot que un company de classe em volia prendre. La seva intervenció en l’afer va seguir el patró de l’exercici del seu del poder: estirada d’orelles i requisició de l’objecte sense argumentació. A més a més, requeriment als progenitors del qual recordo la seva interpretació magistral, que va servir per convèncer-los i així completar l’exercici del seu poder. Possiblement consideraria que actuava correctament, però a mi em va restar l’amargor de concebre que era injust i no haver-me pogut defensar.
Per la seva banda, una altra professora, la senyoreta Nuri (Pons), una mestra amb un altre estil. Això no significa que a l’aula no hi hagués disciplina, però existia un altre element en relació amb l’empatia, i, perquè no dir-ho, un sentiment de protecció maternal. A les classes si calien correccions, aquestes s’acompanyaven amb una pedagogia per entendre el sentit, més enllà d’atribuir-se la potestat tan sols per la seva prerrogativa. Altrament percebia que quan parlava amb els pares mantenia la mateixa naturalitat.
Per aquesta raó guardo permanentment el respecte i consideració per ella. Sortosament, de tant en tant, tinc el plaer de trobar-me-la i constato que manté impertorbable la seva classe, amb la seva habitual correcció i sempre interessant-se per la salut de la família. Del senyor Don Juan no en vaig tenir mai més notícies i si me l’hagués trobat no li guardaria cap mena de rancúnia, tan sols la indiferència de no haver estat un referent personal.
Malgrat que pugui semblar-ho, poder i autoritat no són el mateix i per a aproximar-nos al seu significat ens hauríem de remuntar a l’antiga Roma. La potestas es fonamentava en aquells càrrecs que tenien atribuïdes les competències per al compliment de la llei en un moment temporal i l’auctoritas estava relacionada amb els qui tenien un poder no vinculant però socialment reconegut. D’aquesta manera l’autoritat es pot concebre en la demostració a través de l’experiència, la congruència i l’exemple que és digne de respecte. Òbviament això no significa que l’atribució del poder atempti per natura, tot al contrari, sinó que l’autoritat té un suplement intangible en una altra dimensió.
I malgrat que aquesta dualitat és consubstancial en molts àmbits de la vida poden tenir una transcendència major en circumstàncies extraordinàries. En aquest sentit, la pandèmia provoca la presa de decisions per qüestions sanitàries en forma de normes i restriccions –amb les corresponents repercussions econòmiques–  les quals poden confrontar amb drets constitucionals. Això no significa dubtar dels governants, que en l’exercici del poder prenen decisions, no sempre agradables, considerant que són en benefici i interès de la població en general. Però això no resta que en una societat democràtica, a banda d’executar normatives  el sistema està concebut per donar cabuda al debat, la crítica i la discrepància.
I aquest és l’esforç suplementari que, malgrat les circumstàncies, cal no perdre de vista per tal de garantir també la salut democràtica.

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte