Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de EAranda

Elena Aranda

Assessora literària

 

 

Poetes vs. estadístiques




Els poetes no són material especialment bo per les estadístiques. Afirmacions com aquesta mereixen algun tipus d’explicació. Simon Leys en el text A la luz de Simone Weil: Mislosz y la amistad de Camus, se serveix de la figura de Czeslaw Milosz per contradir la ciència mèdica que estableix la longevitat en individus que no han patit incidents i han dut vides monòtones, per no dir avorrides. I posa com a exemple la dramàtica existència d’aquest poeta polonès que va ser testimoni directe de l’horror i les convulsions del segle XX, i va morir als noranta-tres anys.

Sort tenim dels poetes longeus que desmunten estadístiques. Wisława Szymborska em dona la raó i em demana formar part del club del Milosz. Ambdós van ser poetes polonesos, premis Nobel de literatura, nonagenaris (ella a les portes per un any), amb vides gens monòtones. Van escriure fins al darrer moment de lucidesa pensaments com: “Tard, ja al llindar dels meus noranta anys es va obrir la porta en mi i vaig entrar a la claredat del matí.”

–De fet penso –continua Milosz– que en l’essència mateixa de la poesia hi ha alguna cosa indecent: expressem coses que ignoràvem tenir en nosaltres.

–Potser perquè el “nosaltres” no és un “jo” –li diu Szymborska–. Estic convençuda que cada poema l’escriuen dues persones. Hi ha una persona que és la que sent les coses, la que les experimenta, la que pensa. I una altra persona, que està darrere de mi i diu: “No estaràs exagerant? Què entendrà el lector del que estàs escrivint? I, a més, ¿per a què li serveix?”. 

Szymborska i Mislosz passen hores irreals endreçant els marges dels seus imaginaris poètics. A estones en silenci, altres compartint un poema primerenc desgastat pel pas del temps. Llavors un recita i l’altre escolta. Els preocupa que ningú més els llegeixi. “La poesia no és popular entre els lectors”. Recorden la Breu defensa de la poesia que va exposar fa mig segle W. H. Auden (un poeta mort prematurament abans d’arribar a la setantena). I els anima el que va dir a continuació: “Per penós que sigui tenir un grapat de lectors, com a mínim el poeta sap alguna cosa sobre ells: que tenen una relació personal amb la seva obra. I això és més del que qualsevol novel·lista de bestsellers podria reclamar per a si mateix”.

Les estadístiques haurien de servir per confirmar que de grans poetes longeus, en sorgeixen versos immortals. Aquells que ens expressen coses que ignoràvem tenir en nosaltres. Uns nosaltres –grapat de lectors de poesia indecent– que hem patit, no duem vides gaire monòtones i volem arribar als noranta anys, obrir una porta interior i entrar a la claredat del matí.

I penso: “No estaré exagerant?” Però va ser la setmana passada que algú em va demanar més poesia i li vaig contestar: “La narrativa s’imposa”.

Tenia un mal dia. Espero haver-me redimit.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic