La impressió que pot tenir un observador que vingui de fora i que no conegui gairebé res del país és que Andorra té un problema no resolt amb el tema de les adjudicacions. Almenys per les notícies que apareixen periòdicament sobre aquesta matèria. Resulta que l’executiu contracta de manera directa per més de 100.000 euros una empresa d’informàtica que té com a titular un familiar del cap de Govern i s’insisteix que tot s’ha fet conforme a la llei. El Comú d’Encamp, per la seva banda, adjudica també de manera directa per més de 44.000 euros a una empresa la redacció del pla de dinamització econòmica i anuncia que aquesta mateixa setmana es resoldran els dubtes que hi pugui haver sobre la decisió. I el Comú d’Andorra la Vella ha adjudicat diverses obres a una empresa d’un familiar d’un conseller de la majoria i tot es considera també dins de la normalitat. Les oposicions posen el dit a la nafra, com és el seu paper, i denuncien, en uns casos amb més vehemència que en d’altres, les possibles il·legalitats comeses, mentre les majories argumenten que tot forma part d’un intent de desgastar-les. Vist des de fora, més enllà de batalletes polítiques, l’únic que realment importa és que es faci un ús adequat dels diners públics, i que ningú no en pugui sortir beneficiat irregularment amb aquest actes administratius. O sigui, que hi ha d’haver plena garantia que tots els ciutadans poden accedir en condicions d’igualtat a les adjudicacions. Senyors polítics, si la llei no garanteix això, doncs canviïn-la. A més, hi ha també una qüestió d’estètica, però pel que es veu les majories no dubten a passar per alt sense miraments aquest concepte.
