Bueeeeeeenuuuu... que érem pocs i a l’àvia li ha agafat per parir una altra polèmica. Innecessària i incomprensible. Després del capítol de les cancel·lacions de la moralina, ara entrem ja en el de les prohibicions. Hem de fer-li seguidisme a la tiparraca xenòfoba de la Orriols i llançar-nos tots a prohibir que les dones amb burquini es puguin banyar a les nostres platges i piscines. Nostres, repeteixo. Nostres, que quedi clar.
En alguns, l’esperit prohibicionista, aquest cuquet que tots portem ben entaforadet a dins, els remou la pura i simple ràbia a qui és diferent. Que siguin dones ja prou castigades (diria que des del nostre punt de vista, encara que se’m fa indefensable qualsevol altre), els importa un rave. A prohibir! Que se’n vagin! Fora!
D’altres fan servir com a subterfugi, o escut, o argument, o excusa, que no podem ser còmplices del patriarcat i bla, bla, bla. Que sí, que està molt bé, que som aquí tan feministes que podem mesurar a veure qui té el feminisme més llarg. Però és que aplicant prohibicions l’única cosa que aconseguim és castigar-les doblement, estigmatitzar-les, aplicar una política cruel que consisteix a no deixar-les ni refrescar-se en plenes onades de calor. O a l’hivern, si volen nedar una estoneta.
Raons d’higiene argumenten alguns capullos (i perdó per l’exabrupte, però és que...): prohibirem aleshores l’accés a qui neda amb aquells neoprens per protegir-se del fred? Au va!
A la piscina que freqüento venia una senyora així coberta. Després es canviava en un vestidor tancat, en comptes de compartir el general, ple de septuagenàries escarranxades fent tertúlia. Tant de bo un dia tingui la llibertat per treure’s de sobre el que, sí, suposa un atemptat contra les dones. Però mentrestant, que nedi a gust al meu costat. Per cert, fa temps que no la veig. Espero que cap idiota no hagi protestat.
