Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alfred Llahí

Alfred Llahí

Periodista i escriptor

 

 

Policia andorrana al segle XV




Amb certa ironia escrivia Sèneca ara fa dos mil anys que fiar-se de tot el món i no fiar-se de ningú són dos vicis. Però en l’un es troba més virtut, i en l’altre, més seguretat. Per alguna cosa s’ha dit sempre que no has de fiar-te ni de la teva ombra. I a la Roma de l’època d’August, el primer emperador de l’Imperi Romà, la seguretat brillava per la seva absència. Més d’un milió d’habitants convertien Roma ara fa dos mil·lennis en la ciutat més gran del món, mèrit que només superaria Londres al segle XIX! I com més gent, més problemes.
Només cal comparar l’Andorra d’avui amb la d’abans de la Constitució... Per això l’emperador August va crear les cohorts urbanes, una infanteria pesada destinada a mantenir l’ordre dins de la ciutat de Roma que bé podria ser el primer cos policial de la història. Al nostre petit i secularment tranquil Principat, molt contràriament al que la majoria pensa, la primera policia no va néixer el 1931, sinó molt abans, al segle XV, exactament el 10 d’agost del 1472, vint anys abans del descobriment d’Amèrica.
En aquell temps els nostres coprínceps eren el bisbe Roderic de Borja i Escrivà, oncle del papa Alexandre VI i membre de la poderosa nissaga familiar dels Borgia i del costat francès, feia tot just quinze dies (després de la mort del seu padrí Gastó IV de Foix, I de Bigorra i XI de Bearn) un nen de tan sols 5 anys, François Fébus, més tard Francesc I de Navarra. De fet era la seva mare, Madelaine de Valois, germana del rei Lluís XI de França, qui portava aleshores la regència. Els dos veguers, l’episcopal, Pere de Paüls, i el francès, Manaud de Loubie, primer baró de Miglos, van acordar proveir Andorra de defensa en cas de guerra o d’incursions de “les males gens que van e coren per les dites vals e prenen gens, bestiars, tants gros quant menuts”. I en donava fe aquell llunyà 10 d’agost del 1472 el notari públic de les Valls d’Andorra, Jaume Llobet.
Val a dir que el veguer Manaud de Loubie, a més de dotar el nostre petit país d’un servei de policia, va saber també dotar-se ell mateix d’una bona posició social a la manera tradicional –és a dir, a cops de bragueta– amb el seu desposori amb Catherine de Béon primer i quaranta anys després amb Auberte de Comminges, d’una de les famílies nobles més antigues de França, que ja governaven a principis del segle X com a prínceps sobirans i independents els països de Comminges, de Couserans, de Carcassone, de Razès i de Foix, tres dels vint-i-set grans principats en què es dividia França a l’alta edat mitjana.
Però tot i la seva ambició, el baró de Miglos va afavorir la nostra terra vetllant per la seva seguretat, una seguretat que ens defineix i que hem mantingut intacta gràcies a les nostres lleis. Que res ni ningú ens faci perdre allò pel qual tant hem lluitat: tenir un país segur. Com deia Quiló de Lacedemònia, un dels set savis de Grècia, si confereixes un benefici, mai ho recordis; si el reps, mai ho oblidis.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic