El cap de Govern i el ministre de Territori i Habitatge defensaven la setmana passada, en una trobada amb els mitjans, la política d’habitatge de l’Executiu i les mesures adoptades que han permès que puguin entrar al mercat de lloguer fins a 772 habitatges. I és que d’uns mesos ençà, segurament perquè s’acosta el final de la legislatura i cal rendir comptes a les urnes, hi ha al Govern i entre la majoria parlamentària que li dona suport, certa obsessió en, cada vegada que en tenen l’ocasió, mostrar la gran preocupació que tenen pel problema de l’accés a l’habitatge i a reiterar tot el seguit d’accions fetes per fer-hi front.
Malgrat la insistència, i les corredisses d’última hora per impulsar crèdits extraordinaris per a la compra i lloguer d’habitatges per reformar-los i posar-los al mercat de lloguer, la realitat és tossuda i dels 750 pisos anunciats, descompto els 22 corresponents a la Fundació Armor, ja que per més que es jugui a la confusió posant al mateix sac el que serien habitatges socials i els de protecció oficial no són habitatges per entrar al mercat de lloguer a preu assequible, es poden comptar amb els dits d’una mà els pisos que han permès ampliar l’oferta de lloguer i que, a més a més, no tenen per què ser ni de preu assequible, ja que ni tan sols s’ha estat capaç de determinar-lo.
El projecte dels habitatges a la Borda Nova és això, un projecte que serà realitat fins a finals del 2025, igual com també són projectes els pisos que es podran impulsar gràcies a la rebaixa al 0% de la cessió obligatòria o els que s’adheriran al programa Renova, que necessitaran un any com a mínim per completar la reforma.
