Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Pere López

Pere López

President del Grup Parlamentari Socialdemòcrata

 

 

Política i diàleg




Des de fa ja no pocs anys sentim parlar de forma constant d’una degradació creixent de la política alhora que assistim, deixeu-me dir que amb una notable preocupació des del meu punt de vista, a un increment de la freqüència de referències, comentaris i opinions negatives de la política en una espiral negativa que es pot titllar perfectament tant de perillosa com de parcialment malintencionada.
Arribats a aquest punt, que és si som sincers allà on avui en dia realment ens trobem, importants estudiosos de la matèria ens duen a reflexionar al voltant d’una idea que llegia fa alguns dies i que em va semblar prou encertada o que com a mínim pot induir a un debat interessant. La reflexió en qüestió gira al voltant de la pregunta següent: és la paraula política la que es troba degradada o és l’activitat política la que es troba en plena degradació?
Aprofundint una mica més en el poder de les paraules i en concret en el que gairebé es podria titllat d’un mal ús del llenguatge, del qual després parlaré una mica més, escrivia Victòria Camps fa ja alguns anys en un article al diari El País que “las palabras que conllevan un valor y que se usan para mencionar un cambio positivo, como transparencia, se manosean tanto y se ven tan falseadas por la realidad cotidiana que se devalúan antes de que podamos incorporarlas con normalidad al lenguaje político”.
Al meu entendre no som del tot conscients del grans riscos en què estem incorrent com a conseqüència d’un ús del llenguatge que està acabant per afectar de forma molt significativa a la manera com es visualitzen i entenen molts conceptes de la nostra vida; i, cal dir-ho, molt sovint no precisament per elevar-los o per donar-los més valor.
Recuperar la confiança en la política no serà posible sense les paraules, sense un nou llenguatge; sense ser capaços de construir uns nous marcs mentals a través de les més boniques expressions i paraules per part de tots com a element essencial per afrontar les èpoques de transformació i de canvi que ens vindran en el futur. Sense un nou llenguatge col·lectiu serà molt difícil dibuixar escenaris d’esperança, concebre somnis col·lectius o bé crear espais en els quals els reptes del futur puguin esdevenir realitats.
Quan llegim notícies referides a la política arreu sovint trobem referències i apel·lacions, provinents de tot tipus d’orígens i fonts, al diàleg o bé al desig que els polítics parlin entre ells. Reprenent l’exemple abans exposat de la transparència, la paraula diàleg també sembla haver perdut vàlua i el seu potencial de ser valorada en positiu durant els darrers anys.
Fins i tot i podríem anar una mica més enllà i demanar-nos fins a quin punt té sentit o com és possible que haguem de demanar capacitat de diàleg a la política. És que per un cas política i diàleg no són per si mateixos termes indissociables? Com pot haver-hi política, veritable política, sense diàleg?
Tot i ser gairebé una obvietat, cal explicar que el diàleg és en el fons una exaltació de la diversitat i no una anul·lació d’aquesta; i que dialogar i parlar ha de ser un esforç per comprendre els altres més que per convèncer o reconvèncer els propers. Deia la dues vegades presidenta de Xile, Michelle Bachelet, “qué terrible es para una sociedad que se le acabe algo tan elemental como es la posibilidad de comunicarse y entenderse.“
Esperem que les calors del post-Covid i la certa pausa i alentiment del ritme que ens aporta el període estival ens duguin a una tardor plena de diàleg, d’acords, d’expressions i paraules més boniques al voltant de l’activitat política.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic