Sí, ho reconec, tot això d’Ucraïna m’ha trasbalsat, i de quina manera!
Que aquest món és el pitjor dels mons possibles ja fa molt temps que algú ho va dir. Però això que està passant ara a Ucraïna no té nom ni excusa ni perdó.
Aquest matí m’he trobat amb una amiga d’Ucraïna i m’ha ensenyat un vídeo esgarrifós, que m’he autoforçat a veure. Un vídeo gravat allí, en directe, i sense amagar res de la crua realitat, amb gent civil estassada a terra morta enmig del carrer i, no ho vulguin saber, de quina manera.
Doncs això és el que ara està passant a Europa. Aquest vídeo impactant i esfereïdor m’ha portat a pensar i a reflexionar seriosament en tot el que ara està passant.
Mentrestant, Europa, Amèrica i l’OTAN s’ho miren des del sofà de casa com si allò no tingués res a veure amb ells. Qui diu i decideix què és i què forma part d’Europa? Jo soc europeu i europeista molt abans que aquests parlamentaris europeus ho fossin. Perquè en aquells temps, aquesta unitat politicoeconòmica de la UE, senzillament, no existia. I aquesta Europa, tinguem-ho clar, no és la que volen ni volem la majoria dels ciutadans europeus.
Una Europa pusil·lànime i poc valenta, per no dir covarda, que s’amaga amb tecnicismes de si Ucraïna és o no és Europa, per no parar els peus a un assassí genocida i despietat que diu que ataca Ucraïna perquè Europa i l’OTAN estàn massa a la vora de la seva Rússia. Però el que no diu ningú és que un cop Ucraïna sigui territori rus (que no Rússia), llavors estarà encara més a prop d’Europa i de l’OTAN. I, aleshores, què faran? Atacaran Polònia o Finlàndia, a la qual, per cert, ja han amenaçat? O potser serà Romania? No, definitivament, aquesta no és la meva Europa!
Deixo clar que no dic que s’hagi d’atacar Rússia, però sí que s’hauria de defensar Ucraïna. S’imaginen, vostès, que la situació fora a la inversa i que ataquessin Polònia, i Ucraïna no hi fes res? Doncs això és exactament el que està fent aquesta Europa, però això sí, donant molts ànims i copets a l’esquena a uns morts en vida, als quals, si no els maten les bombes, ho farà la fam i la misèria. Perquè si no ho saben, ja comença a mancar l’aigua i el menjar, i els medicaments ni tan sols poden arribar als hospitals. Així de cruels són aquesta banda de terroristes.
Més d’un milió de persones, amb dones i de nens inclosos, ja han hagut de sortir del seu país (i els que els seguiran al darrere), i vagin vostès a saber, quin futur els espera...
Francament, si Europa i l’OTAN no serveixen per a res, potser millor desmantellar-ho tot i entreguem Europa al senyor Putin. Perquè això de castigar sense postres el cercabregues del col·legi, ja els ben asseguro que no serveix per a res.
I si algú (innocent fins a la medul·la) encara creu en una taula de diàleg mentre continua el genocidi, jo l’enviaria cap a Pedralbes amb els càndids de Voltaire. Perquè heu de saber que hi ha coses que no es poden negociar!
I si després d’Ucraïna envaeix Polònia o Finlàndia? També tindrem por que Putin polsi el botó nuclear? Sí o no? Sigueu francs. Perquè clar, si és que sí, realment ja ha guanyat la barbàrie. I si no és així... em poden explicar la diferència entre una vida ucraïnesa i una vida polonesa?
Fins quan i fins a quin punt estem disposats a aguantar aquest infame cercabregues? Quin exemple estem donant a les generacions futures? Salveu el cul al preu que sigui? Pareu-los els peus?
I llavors, quan ja no pots més i entres al Paradís (la meva biblioteca) per tal de calmar els nervis, llegeixes Petrarca, pare de l’humanisme, i et trobes això: “L’home és un animal no només vil i menyspreable, sinó també (i no ho diria si l’experiència no m’ho hagués demostrat i continua mostrant-m’ho de forma molt clara) perjudicial, variable, deslleial, poc confiable, ferotge i cruel” (Prefaci del llibre De vita solitaria).
Gràcies per llegir-me, i em sap greu haver d’escriure aquestes coses sobre un món considerat civilitzat.
