“Hem de respectar la decisió dels òrgans judicials”; “S’ha de respectar el principi de presumpció d’innocència”; “Estem a disposició de la justícia”; “S’ha de deixar treballar la justícia”. Aquestes són algunes de les magnífiques perles que ens han regalat els nostres polítics arran de les recents detencions i posteriors condemnes dels excònsols de Sant Julià. L’elenc de frases buides que s’han pronunciat seria interminable i avorrit, per això ho deixo aquí, tot i que em podria esplaiar molt més. Jo pensava, no sé si equivocadament, que des de l’aprovació de la Constitució el 1993 disposàvem d’un sistema judicial que, tot i que ha hagut d’anar fent avenços per consolidar-se, era equiparable al de qualsevol règim democràtic. I que com a tal no necessita expressions públiques de suport dels altres dos poders, l’executiu i el legislatiu, o d’altres institucions i administracions. Pel que sembla, però, els nostres polítics, en lloc d’opinar sobre el moll de l’os de qüestions delicades com ho són els fets esmentats, prefereixen no mullar-se gaire, cosa que es nota molt més en una qüestió de tanta importància com aquesta. Potser algun politòleg els hauria de dir que és millor callar que parlar per no dir res. Ah! I si un partit decideix no fer declaracions tampoc és necessari que faci un comunicat de dues línies per dir que “no es faran valoracions”, emparant-se en el fet que “és una qüestió judicialitzada”. I que consti que de la crítica que aquí expresso tampoc en quedem exclosos els periodistes, que en el nostre afany d’omplir pàgines o minuts de programa reproduïm, en més o menys mesura, totes aquestes frases buides i sense sentit.
