Polítiques de família

Segons el desè Observatori de la infància, Andorra és el país amb la taxa de natalitat (6,5 per cada 1.000 habitants) i l’indicador conjuntural de fecunditat (0,98 fills per dona) més baixos de tot Europa.
A les darreres dècades hem assistit a profundes transformacions en la família que han comportat canvis en les polítiques familiars dels països occidentals. L’augment de l’esperança de vida, la caiguda de la fecunditat, l’increment de la participació de les dones en el mercat laboral, l’augment dels índexs de divorci, la individualització creixent de les relacions socials i les noves estructures de convivència han fet necessari dissenyar noves modalitats d’intervenció social i protecció familiar.
Segons les enquestes, moltes dones desitjarien tenir més fills però desisteixen atenent motius econòmics i socials. A banda de ser un assumpte privat que afecta el benestar de les famílies, és també un assumpte amb conseqüències greus per al conjunt de la societat, en particular pel que fa al relleu generacional, al manteniment del sistema de pensions i a la mateixa subsistència de l’Estat de benestar. És una qüestió complexa però els principals causants d’aquesta baixa natalitat són: el mercat de treball, la manca de sistemes de protecció econòmica de la família, la dificultat de formar noves famílies, la manca d’accés a la vida adulta i la manca de conciliació de la vida laboral i familiar. Alguna d’aquestes causes també està en l’arrel de l’augment del nombre d’infants atesos pels serveis de salut mental, una dada més que preocupant i que necessita una resposta política i decidida, i des d’Unicef Andorra se’ns interpel·la sobre la manca de polítiques públiques familiars al país. 
No hi ha cap tipus d’intervenció que sigui neutra. Tant les intervencions com la seva absència tenen efectes.  
Els ferms defensors de les teories ultraliberals ara diran que també volem intervenir en les formes de vida i els comportaments familiars i individuals. ¿No creuen que és legítim utilitzar polítiques públiques per regular el comportament de la ciutadania, no només per raons demogràfiques, sinó per poder construir un  model de societat sostenible, més respectuós amb les persones i les seves necessitats? 
Unicef Andorra reclama posar la qüestió al centre del debat polític i social per cercar les solucions als problemes que impedeixen a les famílies tenir més fills. Unes solucions que no només passen per donar ajudes econòmiques a les famílies o dotar de més i millors recursos públics les escoles bressol, sinó que cal anar a l’arrel del problema i combatre’l a partir d’accions comunitàries, de conciliació entre ocupació i vida familiar i personal amb l’objectiu de millorar la igualtat d’oportunitats; de baixes més llargues i compartides entre els progenitors; de canvis en la cotització per baixa de maternitat i paternitat; de reducció dels horaris laborals; de prioritzar l’atenció de les persones. 
Accions totes elles que no només passen per la intervenció de l’Estat, sinó també pels sindicats, associacions empresarials i empreses, que s’hi haurien d’implicar.
La política familiar és una inversió perquè genera benestar i qualitat de vida i impedeix que es desenvolupin situacions associades amb la precarietat i el desarrelament familiar, com ara l’abandonament i el fracàs escolars, els trastorns mentals, les drogoaddiccions, la delinqüència juvenil, etc.
Perquè neixin infants cal crear les condicions de benestar perquè les famílies els puguin tenir i protegir en les millors condicions. Els experts parlen d’una distribució més equitativa dels recursos destinats als diferents sexes i grups d’edat i d’un contracte entre homes i dones que comporti més participació d’aquests en les tasques familiars i domèstiques, però també d’unes ajudes i uns serveis més importants de la col·lectivitat respecte a les famílies i aquí, l’Estat hi té un paper irrenunciable.