Polítiques en favor del bé comú

Llegeixo amb estupor, indignació i preocupació tots els articles relacionats amb l’augment del consum de drogues entre els més joves del nostre Principat. Dia rere dia, miris al mitjà de comunicació que miris, surt algun article relacionat amb l’increment de l’ús per part dels joves, i més precisament dels adolescents, de tot tipus de substàncies estupefaents. Notícia confirmada pel mateix ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, i el director de la Policia nacional, Jordi Moreno, que van explicar fa una mica menys d’un mes que el consum de substàncies en aquest col·lectiu ja va créixer l’any 2016 i sembla enguany que no millora. Personalment crec que és un problema molt greu que afecta el jove en particular, i el seu entorn més proper en general. Aquest augment, que sembla no tenir fi, ha de servir a les nostres institucions per posar-se en qüestió el com s’està tractant el tema i quines noves solucions es poden posar sobre la taula.

Una cosa és clara: les primeres persones que han d’intentar evitar aquest maleït problema són els membres de la família, comptant sempre amb l’ajut de les nostres institucions perquè no se sentin mai sols, perquè no ho estan. Però una vegada “l’efecte família” no ha sigut possible, tots hem d’intentar ajudar aquest jove, que al cap i a la fi pateix una malaltia. No jutjo ni molt menys que les campanyes que s’han estat utilitzant poden ser beneficioses i han de continuar en marxa, fins i tot crec que s’haurien d’incrementar si no s’arriba a l’objectiu buscat: erradicar el consum de substàncies entre els nostres joves. Però crec que s’hauria d’agafar el problema per l’arrel i “qüestionar-se” la importància que es dona al greu assumpte; si més no, cal demanar-se si s’està fent de forma totalment encertada o si les lleis sobre dependències necessiten un canvi.
És per això que ara més que mai, i aprofitant la nova llei de delimitació de competències que s’està negociant, potser és aquest el moment de replantejar-se si el mode d’acció és l’idoni en aquest cas i m’agradaria comentar la proposició que fan els consellers generals del Partit Socialdemòcrata per a aquest tipus de casos, que trobo una bona eina de treball per acabar amb aquest gran i ascendent problema.
Recordem que actualment, a Andorra, tant els comuns com el Govern s’encarreguen dels nostres adolescents en situació de vulnerabilitat, víctimes de conductes additives de tot tipus. El fet que tant comuns com Govern s’encarreguin d’aquestes funcions pot fer que tant les accions de prevenció com les solucions puguin no ser totalment eficaces. Una manca d’unificació (cadascú té la seva pròpia política d’acció) en aquestes qüestions tan delicades fa que part de la informació es perdi o bé que no totes les accions siguin igual d’eficaces i es perdi força. És per això que des del Partit Socialdemòcrata trobem necessari que aquest tipus de polítiques siguin fetes només per una de les parts, en aquest cas el Govern, fet que permetria unes polítiques més eficients i alhora més unificades. Això no vol dir ni molt menys que els comuns no hagin de continuar la seva acció de prevenció; seria igual d’important, però la seva missió seria transmetre al servei en qüestió del Govern els casos que detectessin i enviar-los perquè ells treballessin com amb la resta de joves sense cap mena de trencament.
Al Partit Socialdemòcrata defensem que hi ha certes competències que haurien de ser exclusivament del Govern per ajudar que la feina fos més eficaç i efectiva, i aquest cas n’és un bon exemple. Això no vol dir, i ho torno a repetir, que es deixi els comuns de costat. Al contrari, haurien de ser ferms col·laboradors i una eina de treball essencial perquè l’executiu pogués resoldre amb èxit aquests casos, que tant de mal fan als nostres joves i a les seves famílies. Partint del principi que les nostres institucions hi són per servir-nos i ajudar-nos, cal crear entre tots els partits una llei de delimitació de competències que miri únicament pels nostres interessos, els dels ciutadans; cal que els partits polítics s’ajuntin, s’escoltin i col·laborin. Al cap i a la fi és per un bé comú.