Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Climent Miró

Climent Miró

Historiador

 

 

Ponç el reformador




En el darrer article vaig esmentar la referència teològica i intel·lectual del bisbe Feliu d’Urgell, que la tradició, només la tradició, fa abat de Sant Cerni de Tavèrnoles a finals del segle IX. De tot l’abaciologi d’aquest monestir que trobem prop de la Valira, a les immediacions d’Anserall, hem de destacar la figura de Ponç, que la fortuna el va fer coincident amb personatges de la talla d’Ermengol, bisbe d’Urgell, i Oliba, abat de Cuixà i de Ripoll, i també bisbe de Vic. Ponç, Oliba i Ermengol passaran a la història com uns grans homes polítics del moment i també com a reformadors de la vida religiosa. Ponç i Oliba reorganitzaren l’orde benedictina amb la introducció indirecta de la reforma de Cluny.

Desconeixem els orígens familiars de Ponç. El monarca més important de l’època, el rei Sanç Garcès de Pamplona i comte d’Aragó, anomenat el Gran i descendent del comte Galí Asnar, el considerava un mestre. El professor Manuel Riu sospitava que Ponç havia estat a Pamplona tenint cura de la formació de Sanç, i més endavant, dels seus fills. De fet, Ponç va formar part de la cort de Sanç com a conseller quan aquest s’establí a la Ribagorça. Per aquest motiu, aquest rei premià l’any 1022 a Ponç els seus serveis amb la donació al monestir de Tavèrnoles de la vila i el castell de Lasquarri. Aquest domini senyorial situat al mig de la Ribagorça romangué vinculat a Sant Cerni de Tavèrnoles fins el 1592, quan el papa Climent VIII secularitzà el monestir i erigí amb les seves rendes, entre les quals s’hi trobava Lascuarri, el seminari tridentí. El lligam senyorial de Lasquarri, que depenia eclesiàsticament del bisbat de Barbastre, amb el seminari d’Urgell romangué fins a la desaparició de les senyories jurisdiccionals a la primera meitat del segle XIX.

Justament el 1022, Ponç enfilà el camí cap a Pamplona amb una carta d’Oliba que mostrava la seva disconformitat en el matrimoni projectat entre Urraca, la germana de Sanç, i el rei de Lleó, Alfons V. Pel que sembla, Ponç no aturà el casori criticat per Oliba, i el monarca de Lleó possiblement el premià amb el bisbat d’Oviedo, on hi implantà el ritual romà. Quan morí Alfons V el 1028, Ponç tornà a Pamplona, amb el rei Sanç, sense renunciar a la diòcesi d’Oviedo. Sanç li encarregà la restauració del bisbat de Palència, on Ponç també introduí el ritual romà i hi construiria la cripta de la catedral de Sant Antolí. L’any 1033,

Ponç fou un dels bisbes que confirmà el privilegi que atribuïa a Sanç la reforma del monestir d’Oña i hi introduí la reforma de Cluny. Ponç, que morí el 1035, com hem comprovat inicià un recanvi cultural en terres llunyanes que arrelà en el temps. La seva figura i la vinculació que tingué amb el seu valedor i deixeble, el rei Sanç el Gran, foren sempre recordades pels seus successors al monestir.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte