Porta de bandolers i diligències

El port o coll de Pimorent (1.920 m), avui convertit en una via alternativa al túnel que el travessa i que comunica l’Hospitalet i la població querolana de Porta, és la via que tradicionalment ha comunicat el Llenguadoc amb el comtat o terres de la Cerdanya. 
Les poblacions de Portè i Porta honorifiquen el paper d’aquest coll com a porta, millor dit, d’un sector dels Pirineus amb un altre. S’explica que el cabdill amazic Munussa, que el 729 es va revoltar a la Cerdanya contra el poder àrab, residia en una fortalesa anomenada al-Bâb, mot que significa “la porta”. El professor Philippe Sénac creu que aquest establiment es trobaria prop d’un port de muntanya. 
Entre les poblacions de Porta i Portè hi ha la fortalesa anomenada torre Cerdana, qui sap si aquesta o una altra es podria identificar amb la que indica Sénac. Segons es recull en la Crònica mossàrab, la història de Munussa tingué un final tràgic, amb la mort del misteriós bisbe Nambad al Cerritanensem Oppidum, que identifiquem amb Llívia; i el posterior suïcidi del nostre protagonista, llançant-se des de dalt uns rocs, un cop havia estat ferit, perquè els àrabs no el fessin presoner.
Després de la porta, del pas, hi trobem una vall, la de Querol, travessada pel riu d’Aravó, un afluent del Segre. Aquesta vall, fins a la signatura del Tractat dels Pirineus (1659), que esguerrà jurisdiccionalment la Cerdanya, romania dins de la corona hispànica i era fronterera amb França. Al segle XVI, la seva configuració geogràfica l’havia convertit en un corredor natural entre la vall de l’Arieja i la plana Cerdana, per part dels bandolers hugonots, com bé escriu el Lluís Obiols en molts dels seus articles.
Obiols ens indica que la importància estratègica d’aquesta vall justificava un sistema defensa, amb un mateix responsable pels castells de torre Cerdana, Querol i Puigcerdà. Explica que l’any 1535, els cònsols del territori, davant de rumors que feien preveure el seu enderrocament, van acordar que havien de ser mantinguts i conservats “per lo bé de la terra”, atesa la seva situació fronterera amb França. 
L’Associació per la protecció del patrimoni i de la memòria col·lectiva de la Vall de Querol (APPMC), que personifiquem amb la figura de l’historiador Andreu Balent, publica des de fa una colla d’anys la revista Records d’Aravó, que té cura, com el seu nom indica, de mantenir fresc el record i la identitat d’aquesta singular vall cerdana i la seva gent. En el seu darrer número, i també al darrer de la revista Querol, nom també en honor a aquesta vall, del Grup de Recerca de Cerdanya, la Núria Casamitjana explica com era el servei de diligència d’Acs a la Guingueta d’Ix (Bourg-Madame) pel port de Pimorent. Relata que l’any 1860 la carretera ja era transitable en tot el trajecte, i que l’any 1888 ja hi havia un servei de diligència que unia la vila termal amb aquesta població cerdana.