“Porta es tenca”

Hi ha dies que estàs com fluixot i sense ganes de despentinar-te. Potser perquè és dimarts i 13, i els gats negres et miolen que si la teva vida és una merda no és culpa seva. Potser perquè és 30 d’un mes qualsevol i ja no tens ni un euro de reserva i les factures s’acumulen a la porta del dia següent i el dia 2 sant tornem-hi i és un viure sense viure en un mateix. I... que cap dia és el teu dia. Què s’hi pot fer? Buscar petites alegries, racons on es desplegui el bon humor. Els en recomano un de fantàstic: han provat el nou ascensor de la plaça del Poble? Per passar-s’hi hores amunt i avall escoltant aquella veu magnífica que anuncia “Porta es tenca”.  Així, sense article ni hòsties. Però es tenca? Es tenca?! A quina variant dialectal correspon exactament?, pregunto als amics filòlegs. Amb el perill consegüent que aquests, tan primmirats, m’espatllin la diversió. Tot i que, la veritat, entre tant hub, tant taste, tant mountain i algun museum que es va tapar les vergonyes, aquest tenca se’ns apareix d’una ingènua tendresa, ens sembla un error de dicció voluntariosa fàcil de perdonar. 
Però resulta que no. Mai es pot anar per la vida revestit d’orgull i prepotència. Perquè una bona companya em respon per advertir que “no sé a quina variant dialectal, si a la Garrotxa, el Ripollès o el Berguedà, perquè  jo tinc influències d’unes quantes, però has de saber que a casa meva, de tota la vida, les portes es tenquen”. I m’etziba als nassos  el diccionari DCVB d’Alcover i Moll. Així que haurem de dir bravo pel Comú de la capital i el seu esforç per difondre les variants dialectals minoritàries. Perquè ha estat això, oi? Que algú ho ha revisat i aprovat?