‘Portella’ digital

El renovat equip del col·lectiu Portella presentava fa dues setmanes la pàgina web que ve a substituir el bloc virtual i la publicació periòdica de la revista Portella. Ho feia a la terrassa de l’antic hotel Rosaleda d’Encamp, flamant seu del ministeri de Cultura, oferint un seguit d’intervencions d’allò més interessants.

El bagatge en deu anys i mig és impressionant: tretze números impresos, algunes produccions paral·leles, col·laboracions amb altres entitats i nombrosos actes de devoció a les lletres i les arts sovint associats a continguts concrets de les successives entregues, entre els quals comptem les presentacions públiques, sempre esdeveniments especials que afegeixen al producte valor creatiu, intel·lectual i humà.

Després d’una temporada llarga sense novetats, el projecte reapareix amb una orientació diferent i evidències dels mateixos principis que el van originar. Fomenta la visibilitat i el reconeixement de fenòmens culturals propers; propicia creacions originals (autòctones i foranes, d’autors emergents, reconeguts i consagrats) i assaigs de caràcter divers (divulgatius, analítics, especulatius), i comparteix iniciatives de dinamització.

Les propostes que se sumen al total acumulat fins ara (s’ha abocat a la plataforma una part del material existent) mantenen l’alt nivell assolit. Joan Fontcuberta, instigador de les enginyoses ficcions dels tretze jardiners de Juberri, magníficament presentades per Meritxell Blanco, propugna la prevalença de l’obra i el seu sentit comú contra la sobreestimació de la tècnica artística i de la figura de l’artista (amb la consegüent superació de l’aïllament, l’autoria i la propietat individual). Susanna Vela acomiada emotivament el savi Pere Cavero. Albert Villaró invita a llegir la prosa suggestiva d’Antoni Fiter i Rossell. Carles Sánchez qüestiona tòpics de la novel·lística d’Antoni Morell. Carles González exposa (acompanyat de fotomuntatges de Quim Torredà) arrels problemàtiques de les múltiples idees de cultura. Cristina Yáñez la reivindica, conjuntament amb l’educació, per tal d’afrontar reptes inèdits amb eines i mètodes dinàmics. Elena Sánchez exemplifica la complexitat de l’experiència estètica amb les instal·lacions de Kunstank. Alba Doral obre ampolles de nàufrags en temps de pandèmia. Montserrat Martell defensa l’efecte cohesiu de la interculturalitat. Marta Tort introdueix la Jove Companyia Nacional d’Andorra, el certamen teatral Combat de dramaturgs i els textos guardonats. I Robert Lizarte toca amorosament les campanes del Principat.

Es perd el tacte, l’olor i el contrast del paper. I es guanya l’accés interactiu d’un públic més ampli. Altrament, el portal s’allibera dels límits de les planes físiques i, alhora, manté l’afany cosmopolita que conjuga tradició i modernitat partint de l’àmbit local. Una transició a la Portella digital (revistaportella.com) que emula les etapes precedents.